dilluns, 1 de desembre de 2008

4 històries, 4 esportístes, 4 exemples

Suposo que el fet de no poder fer esport em fa estar pensant-hi les 24 hores del dia. Avui m’han enviat un enllaç al bloc d’en Sergi Fernàndez (http://conunparderuedas.blogspot.com/) i a través d’ell he anat a parar a la web de Temps d’aventura, que justament l’altre dia feia el darrer programa de la temporada. Pel meu gust, a l’igual que passa amb el Temps de neu, són programes ben intencionats però mal acabats, crec que haurien d’abarcar més esports, fer reportatges més curts però explicant més històries. No vull entrar en detalls, però em dóna la sensació que hi falta gent nova, any rere any hi ha els mateixos presentadors, els mateixos estils, els mateixos esports i molt poca innovació.
Hi ha molt a dir, però aquesta entrada no està dedicada a criticar aquests programes que com he dit estan ben intencionats. En canvi sí vull alabar quatre reportatges de catalans (tres més una basca afincada a Terrassa), que són els millors del món en la seva disciplina. Són quatre reportatges llargs, però us els recomano, entreu a cadascun d’ells quan tingueu temps.

El primer és el del Sergi Fernàndez. He d’admetre que n’havia sentit a parlar però no el coneixia. L’altre dia el Ferran me’n parlava i a través del facebook m’ha enviat el blog, s’ha dedicat a creuar els 7 deserts més importants del món en bici, i la veritat és que sempre tinc enveja d’aquest tipus d’aventurers que no són, o no han de ser, grans esportistes o superdotats, sinó simplement amants del què estan fent. En fi entreu al bloc, a la web (
www.conunparderuedas.com), o mireu el reportatge, aquest últim però és una mica cutre, la veritat és que amb les experiències que ha viscut el Sergi que facin un reportatge de com creua Catalunya em sembla una mica trist. Dels quatre és el pitjor, però em feia il·lusió posar-ne l’enllaç.
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=914

L’Esther Nuñez (http://www.esthernunez.com/) per contra sí que és una superdotada i en canvi no la coneix gaire gent. No n’explico gaire cosa, només unes xifres, si mireu el reportatge veureu que parla de 57km, 88km... i tot això nedant... Suposo que és perquè és la disciplina que pitjor se’m dóna, però és que quan veig aquets grans nedadors lliscant per l’aigua m’emociono, em moro d’enveja...
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=938

I els dos darrers són més maniàtics: el primer és el gran Kilian Jornet (www.kilianjornet.com), un noi de poc més de 20 anys que està destronant a mites de l’sky running, un esport on l’edat és fonamental, i quan parlo de l’edat em refereixo a que a partir dels 35 anys és quan els corredors de muntanya comencen la seva plenitud. Fins on arribarà?
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=902

I finalment aquest és el reportatge que més em va cridar l’atenció, i no pas perquè la muntanya m’agradi gaire, però el què està fent l’Edurne Pasaban (www.edurnepasaban.com) és espectacular, i les frases que diu són extrapolables a qualsevol altre esport límit. Es tracta de lluitar contra un mateix per assolir un repte, tan gran com es vulgui, ella pujar els 14 8mils que hi ha al món, el Nico i jo fer un Ironman, i molts de vosaltres reptes que he anat vivint com els superàveu (10km, mitges maratons, maratons, triatlons, còrrer per còrrer...), i segur que quan ho complim anirem a per un altre.
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=967
Pau


Les Curses més rendibles