dilluns, 17 de novembre de 2008

IRONPANIC

Com podeu veure la novetat principal és que ara no estaré sol al blog. L’any que ve tinc un objectiu molt important, potser l’objectiu més important de la meva a vida a nivell esportiu. Fer un Ironman era una cosa que no volia fer sol, però a la vegada és molt difícil trobar algú que realment comparteixi amb mi la passió necessària per afrontar un entrenament tant dur i tant llarg. Sé que molts ens acompanyareu molts dies, i em fa una il·lusió terrible, sé que d’altres patiran com ningú tot aquest any, però el Nico i jo compartirem l’emoció, el treball i la conclusió d’un treball que vull que es vegi reflectit en el blog. És per això que durant un any i fins l’octubre del 2009 tant ell com jo escriurem les nostres experiències, serà un blog bicèfal. Això es reflectirà en alguns detalls:
1) Canvi de nom, que reflecteix l’objectiu IRON i els protagonistes PAu i NICo.
2) Canvi d’imatge.
http://www.ironpanic.com/
3) Per norma general ara les cròniques i demés entrades aniran firmades, tant per ell com per mi.
4) Concentrarem una mica més les entrades en parlar d’esport, i potser no tant d’altres coses menys relacionades.
5) No sabem ben bé com, però espero que li donem un toc personalitzat, està ple de blogs que parlen de triatlons, a veure si el nostre aporta alguna cosa diferent.
6) I el què no canviarà serà tot l’entorn, tant el del blog (restaurants, altres blogs...) com personal, i per tant seguiré parlant de tot allò que m’envolta. De fet pacoguasch.blogspot.com no desapareix.
En definitiva, que fa un any el Nico i jo ens vam començar a liar mutuament per fer un Ironman, cap dels dos es volia atrevir a admetre-ho però en parlàvem, en teníem ganes, i sobretot molt respecte. M’agraden els clubs, m’agraden els plans d’entrenaament, m’encantaria tenir un entrenador personal, però també vull descobrir coses, escoltar consells, llegir llibres, cròniques, conèixer gent que ja ho ha fet. I crec que el Nico i jo ens complementem perfectament perquè entre els dos tirem endavant una il·lusió, que no puc dir que sigui de tota la vida perquè fa poc més d’un any ni se’m passava pel cap fer un Ironman. Ara ja estic preparat, ja estem preparats, per fer-ho. Espero que ens seguiu, ens acompanyeu i sobretot que comenteu, ja sabeu que m’encanta.

Pau

3 comentaris:

Bea ha dit...

Evidentment, jo us seguiré. Em fa molta ilu el nou blog i el nou repte, encara que patiré una miqueta, pels 2. Però com jo ara sóc una mini atleta (a anys llum vostra, però), puc apropar-me a entrendre l'emoció de marcar-vos aquest objectiu. Ànim i molta sort!!!

Pau ha dit...

No siguis hipòcrita eh, què és això de miniatleta o a anys llum?, si des de la Behobia que he de sentir dia si, dia no que t'has quedat a 5 minuts meu en una mitja.
En tot cas, està clar que el teu suport serà i està sent clau, i no dubtis que mentre puguis cauran entrenaments junts.

Nic ha dit...

Merci Bea pels ànims i el suport!!!
Si més no, amb el ritme que portes, en breu seràs tu qui marqui els entrenaments!
Nic

Les Curses més rendibles