dimecres, 22 d’octubre de 2008

Comença a ser preocupant

Porto tres setmanes de descans total, el passat 30 de setembre feia una prova i veia que no havia recuperat gens. De fet, tret d’aquesta prova, des de la cursa de la Mercè que estic parat, és a dir vaig per la cinquena setmana.
Vaig anar a veure si el traumatòleg em podia visitar, però la resposta de recepció va ser “això no és una urgència, pots caminar, no?” i hora pel 17 de novembre. La setmana que ve, en tot cas faré una sessió de fisio, tinc ganes de demanar-li com a mínim si això és normal. Si no fos perquè realment em fa força mal pensaria que és psicològic, però és impossible, ho noto de veritat, és molt possible que vingui d’haver forçat l’adductor la temporada passada, el fisio del DIR ja m’ho va dir que si no recuperava bé la lesió de l’adductor (en aquells moments era en la part propera al genoll), em pujaria el dolor a la ingle, i zàs, s’ha complert. Per sort la temporada que ve estaré feredat i ja tot serà diferent, a la mínima molèstia cap al metge.
De cara a la Behobia ja està tot perdut, no entrenaré gens, repòs fins el dijous abans, aquell dia faré una prova de 10km a 5min, si surt bé provaré els 20 a aquest ritme, sinó a córrer amb la Bea i així ens fem companyia mútua. Serà divertit.

5 comentaris:

ivan ha dit...

ufffff quina putada!!!
només hi ha una solució: moooolta paciència
amb la tonteria, l'any passat em vaig passar desde començament de desembre fins a començaments de maig per recuperar-me... i fins a balaguer anava amb por... total quasi 7 mesos!!!
desde llavors jo crec que corro malament i ara em fa mal el genoll, algun lligament per sota o tendinitis o algo així y fins i tot la cadera...
jo no sé si serà l'edat, però desde la lesió del desembre 2007, en quant a dolors no hi ha manera de recuperar-me 100%
fa temps que vull demanar hora a un podòleg d'aquests que et fan estudir de com trepitges i amb plantilles et corregeixen mals gestos, asimetries...

Anònim ha dit...

Anims i paciència! Diuen que les lesions d'adductors són de les pitjors a l'hora de recuperar, i sobretot s'han de recuperar 100%..a la behovia el millor seria no córrer no creus? després d'estar un mes i pico parat no crec que sigui el millor cascar-te dues hores corrent encara quie sigui lent..Recuperat bé que és el més important de cara a l'any vinent!
Pau

Pau ha dit...

Osti Ivan, no em parlis de 7 mesos que em deprimeixo.
Pau, entre el nom i el què dius és com si escoltés la meva consciència ;-) En tot cas tens raó i de fet si em fa una mica de mal doncs "ajo i agua", sinó m'ho prendré com un rodatge post lesió, segons el ritme tampoc m'ha de fer cap mal. Ja ho veurem.
Gràcies als dos per l'interès i els consells, els valoro molt.

ivan ha dit...

lo dels 7 mesos va ser per no descansar tot el que havia de descansar, i em vaig acabar trencant 2 vegades més... no era per desanimar, era una advertència de cara a no intentar tornar abans d'hora!
de qualsevol manera és una lesió diferent, la meva era més un problema d'explosivitat, i aquestes no avisen...

Pau ha dit...

Jo tambe crec que es diferent a mes el teu besso segur que es molt mes gran que el meu adductor. En tot cas avui estic molt content perque porto un dia sense excessiu mal i a mes perque aviat em fare una ressonancia, yihaaa
(no puc posar accents)

Les Curses més rendibles