dijous, 25 de setembre de 2008

Prou criminalitzar la bicicleta

Ahir, mentre gaudia d’un magnífic dia de festa tot mirant el Bon dia Catalunya, em vaig anar indignant mica en mica fins a decidir-me d’escriure quatre línies al blog. És un clàssic veure debats on es “discuteix “ al voltant d’un tema però on tots, o gairebé tots, els tertulians tenen la mateixa opinió, només cal veure certs canals estatals parlant de Catalunya, ho vaig veure fa un temps parlant de la crisis econòmica on els principals i gairebé únics culpables eren els bancs (i sense cap representant del sector per a defensar-se), i ahir li tocava el torn a la bicicleta amb 6 o 7 persones (presentador inclòs) atacant a una i mitja que es defensaven com pobrament podien.
Quan l’estat permet hipoteques de 50 anys i la gent va a demanar préstecs que sap que no pot cobrir, els culpables són els bancs? Però bé, aquest és un tema que ja he tractat en altres ambients i que aquí no ve al cas. (dexter109.blogspot.com/2008/02/hipotecas.html)
Però el de la bici sí que el vull tractar, molts ja sabeu que des de fa ja molt i molt temps vaig amb la bici amunt i avall, i si no és en bici, vaig amb moto. El cas és que un va amb uns mitjans de transport poc contaminants, que no congestionen el trànsit, que no ocupen lloc a l’hora d’aparcar, etc... i tot i patir per la seva vida tot circulant entre conductors despistats, alguns incívics i d’altres cabrejats, resulta que som uns criminals. Amagar que el bicing ha omplert la ciutat de ciclistes poc experts o que n’hi ha d’altres que també són incívics seria no veure la realitat, però que els avantatges d’anar en bicicleta, o encara diria més, que els avantatges pels demés que molts anem en bicicleta, superen en escreix als defectes també és una realitat. Els vianants critiquen els carrils bici de la Diagonal fins que un dia decideixen passar-hi en bici i veuen que circular-hi és com jugar a la Game Boy, on s’ha d’anar per una línia recta i objectes en forma de iaies caminant a 0.5 km/h, yupies despistats o personatges que estan en contra de la bici es dediquen a creuar per on tu vas.
Aquests darrers personatges són més habituals del què ens pensem, i afecten tant a bicis com a motos: és un clàssic el típic cotxe que veu que estàs avançant mentre ells estan parats enmig d’un embotellament i decideixen que no passaràs, mentre es desplacen lateralment per a enganxar-se a l’altre cotxe i barrar-te el pas i et miren com dient (fot-te, ara et quedes aquí). A vegades aquest moviment el fan tant just que no només fastigueja sinó que és perillós. Els despistats no són tant criticables com els deliberats però també tenen tela: canvis de carril sense marcar, girs inesperats, circular a 20km/h, obrir la porta sense mirar... i tu passes per allí o els esquives amb el cor a 100 per hora mentre ells ni se n’adonen que han estat a punt de matar-te, té un punt còmic, un punt Mr. Bean.
I jo no sóc una mosqueta morta, vaig ràpid, si vaig en bici i no ve ningú em passo el semàfor sempre i quan hagi de girar, i fins i tot he circulat per la Rambla Catalunya!!! Déu meu, quin crim!!!

1 comentari:

Bea ha dit...

Pauet, et recolzo en tot i tens raó: hem d'aprendre a conviure tots amb tots... Però no et saltis semàfors en vermell, si us plau: em fas patir.

Les Curses més rendibles