dilluns, 7 de juliol de 2008

La darrera cursa d'en Toni Garcia

Són coses que afecten, que fan reflexionar, que et fan ser més prudent, però que mai t'han de frenar.

L'altre dia a Banyoles mentre recollíem les bicis del Box amb el Nico ens vam haver d'apartar perquè una ambulància arribava per atendre a algú a la mateixa línia d'arribada. Li vam donar importància relativa ja que atencions mèdiques i importants, per desgràcia, ja n'he vist algunes, però tothom surt endavant. El Toni, no. No el conec de res, però la seva mort és molt dura, no crec que practiqui cap esport de risc i acabar així, i a més amb dona i fills és molt dur. Envio les meves condolències a tots aquells que l'hagin de rebre.

Deixo les paraules maques pels que sí el coneixíen, i que han penjat els seus parents al blog del club de triatló de Granollers, al qual ell pertenyia: http://clubtriatlogranollers.blogspot.com/2008/06/nims-toni.html

Llegeixes la notícia buscant antecedents, avisos, coses que et diferencíin del teu cas, intentes pensar que a tu no et passarà. Però no he trobat res, aparentment era un esportista normal, sense cap malaltia i que simplement li va arribar l'hora, o que va apretar massa. Jo he estat moltes curses al límit muscular, fins i tot he estat saturat, però mai he tingut la sensació d'estar en perill, i crec que mai ho he estat. No em surten les paraules, em costa escriure sobre aquest cas, em toca.

Ara més que mai em faré una prova d'esforç abans de començar la temporada que ve, però també crec que si alguna cosa em funciona és el cor. Si estic on estic no és sens dubte per un cos privilegiat com tants que en veig a les triatlons sinó per un cor que em permet mantenir un ritme constant al llarg de les proves, siguin com siguin de llargues. També considero que conec bé els meus estats, en algunes curses he apretat, i en d'altres he decidit que no... Dono sempre molt de sí, però crec que sempre em queda un marge. També crec que ara no ens hem de cohibir, que ha passat una desgràcia, però que no estem en zona de risc, que hem de seguir fent esport i maxacant-nos, que pot passar, però també ens pot tocar la loteria.

En definitiva, molts ànims als que l'envoltaven, als triatletes i competidors en general que segur que estaran afectats, i que segueixin les triatlons...

També s'ha criticat la organització ja que no va estar preparada per un cas semblant. Jo en el seu moment no en vaig parlar malament, ja que crec que estava molt ben organitzada, però és cert que moltes vegades tenen lapsus: haurien de tallar o controlar més el trànsit, això sí era perillós, a més vaig criticar a Balaguer per la falta d'aliment, critico una vegada més que els 30 primers competeixen però la resta som populars, i que si a la noia que va primera el ciclista de la organització que l'acompanya li aguanta la gorra, la federació hauria de permetre que algú de fora et donés menjar en cas extrem o aigua o un antiimflamatori o el què fos, i més quan moltes vegades l'aigua s'acaba pels competidors que van al final. La federació s'està quedant petita i no està païnt que ara hi ha molt corredor popular.

Les Curses més rendibles