divendres, 27 de juny de 2008

Sense pressió, com mola

No és que em senti ben bé com el Hulk, no estic tan fort ni tan entrenat com voldria, però si que estic molt segur i sobretot tranquil. Per motius interns i externs, en els últims dies m’ha envaït una sensació de satisfacció per l’entrenament realitzat i sobretot pel fet de saber que m’ho passaré bé, que estic prou fort com per cobrir les tres distàncies divertint-me. Que la triatló és per gaudir. És cert que la natació em dóna una mica de respecte, i que m’hagués agradat arribar al dia d’avui havent fet varies vegades 3km, però també em conec i sé que he cobert la distància de Banyoles a un ritme tranquil però constant tantes vegades com ha calgut, si perdo 5min més, què és això quan estem parlant d’una cursa de 5 hores? M’he de mentalitzar i sortir tranquil, a gaudir des de la primera braçada, a recuperar les sensacions que vaig tenir a Salou en comptagotes. Per la bici estic segur que m’ho passaré teta, també sé que em costarà anar acoplat perquè no corregeixo les molèsties als avantbraços, i que quan porti uns 60km el genoll em començarà a avisar, però ja me’n quedaran molt pocs. Aniré controlant però a veure si puc anar fort. I per la cursa a peu doncs són 20km, i no els hauré de fer a 4’30’’! Les tres voltes on això sí farà molta calor, segur que seran molt boniques. Si puc faré un esforç final, sinó doncs a rodar que sigui com sigui estaré acabant la Tri B de Banyoles. Creuem els dits, que tot vagi bé i en tot cas jo estic tranquil i això és el què importa.

1 comentari:

Nic ha dit...

A tope Pau, ens ho passarem genial!

Fins després,
Nic

Les Curses més rendibles