dimecres, 25 de juny de 2008

Finisher TriBea

Sóc una dona de principis... El meu maridet al seu blog va oficialitzar un pensament meu després de la triatló sprint de Salou de l’any passat... “La Bea diu que potser l’any que ve s’anima...”. Dicho y hecho... El Pau troba la triatló sprint perfecte, la de Balaguer, de BTT, i ens munta el pla d’entrenament... Per mitjà del seu blog molts ens anem engrescant i jo trobo al meu compi perfecte d’entrenament, el Xavi, que sembla que també s’anima. I poc a poc el dia es va apropant: el blog el Pau descompte els dies.

Dissabte 21 de juny: m’aixeco sabent que he fet un bon entrenament, però que porto dues setmanes molt dèbil psicològicament, i això m’afecta físicament. Papi, sea como sea, te la dedico!!! El Pau, com sempre, m’ho fa tot fàcil, i l’altre atleta d’elit, el Nico, ens dóna una xuletilla molt útil per no perdre detall en quan als preparatius. Recollim a la Montse (gran fotògrafa i millor fan) a casa, i el Carles se’n va a buscar a l’altre part de la claca. Ens trobem amb la Luchy (més fans, visca!) i el Xavi. Cap a Balaguer!!! A partir d’aquí, tot va massa ràpid, i els nervis van fen la seva tasca. El dinar, on la companyia és molt agradable, no m’acaba de caure bé, i tinc la sensació que tinc el cap ocupat i no puc viure tot tant intensament com voldria. Al anar a recollir el dorsal, estic dels nervis, però la companyia dels meus nois triatletes fa que tot sigui agradable: Xavi, Charlie, Drago, Ivan, Marc, que bé començar amb vosaltres!!!
Al tornar cap a Balaguer, veig al meu maridet nerviós, es sent responsable de tot i de tots i es multiplica per 6: és tant mono!!! Ràpid, ens canviem i anem sense més a la vora del pantà. El Carles, el Drago i el Marc, es col·loquen per davant, el Xavi en filera intermitja (el veig molt concentrat) i l’ Ivan al meu costat, bastant al final. Tot just ens dóna temps a mirar-nos i desitjar-nos sort amb un somriure...
Sortida: poc temps de reacció, no estic preparada pel que sentiré... L’aigua massa freda, i ficar el cap per intentar nedar crol, tal i com faig a la piscina, em sembla impossible... Veig la terra i les algues en moviment, i moltes coses em toquen el cos. No em veig capaç d’intentar-ho, i sense més ni més començo a nedar braça sense ficar el cap. Sé que el Pau estarà patint, però veig que és l’única manera que el grup no s’allunyi molt i nedar de forma constant. Ho sento, cari!
Surto de l’aigua, i el club de fans m’anima ja sense parar: Sònia, Draga, Montse, Luchy i Lluís, esteu contractats... Vaig corrent cap al box on em trobo amb l’ Ivan. El Pau està fent vídeo i parla amb mi... La Luchy m’anima i em diu que la resta dels nois no em porten molta avantatja... Surto volant amb la bici.
Començo l’etapa de bici després del primer trencall dur de terra deixant la carretera a l’esquerra, xerrant amb un noi mañico que era especialista en duatló, que em diu que lo seu no és la natació. Em deixa, com em deixaran uns quants més que veig per davant meu durant el primers 8 km. No em sento forta, vaig fent, però sense massa energia. No tinc el cap i el cor només en això. A qui trobo i ja no em deixarà és el meu compi de penúries: súper Martu. Unes vegades ell per davant i de vegades jo, però sempre ens anem retrobant. Abans de Vilanova de la Sal, els nostres fans, amb reportatge de vídeo del Pauet des de dalt de la muntanya, animant-me per apretar més. Ai, PT, si haguessis estat al meu costat!!! A partir d’aquí, per darrera també casi sempre, un altre noi i un altre inseparable: la moto escombra (snif!). Em fa ràbia no està en condicions d’aprofitar l’entrenament que varem fer a Balaguer, ja que quasi tota la ruta és coneguda. L’alta temperatura i algun tros desconegut fan que tot sigui més dur. Això i el p... canvi de m... que em va fallar mínim 10 vegades, provocant que la cadena es sortís unes 7 vegades més en els moments culminants de més pujada. A Vilanova de la Sal xerrem amb la moto escombra, reomplim aigua, i flipo que no hi hagi res sòlid. De seguida trobem al nostra club de fans: quina alegria, quina energia, quin suport tècnic i moral!!! Sorpreseta de circuit tècnic circular xulo, amb rampeta de baixada cap el tros que no varem fer a l’assaig... A partir d’aquí, m’animo una mica.. Tard, però em sento millor. Apreto, fins que trobo una ruta molt estreta amb tartera de pedres totalment soltes on em falla la bici i em cago... El Marc m’atrapa, i torna a quedar per davant meu. Avancem a una noia d’equip de duatló que sembla haver tingut una “pájara” important, però que ens diu que pot anar tirant. El final s’apropa. Ja veiem Balaguer. Miro el crono: estic fora del meu temps objectiu. Llàstima!!! Abans de creuar el riu, veig un corredor que ve de la part de dalt del poble. “Merda, les escales” penso “Era veritat!”.
Entrem a la zona de prop del riu on està el box per a començar a córrer. L’ambient és totalment de final de carrera: participants a la gespa xerrant, fent-se massatges, recollint els seus regals... No passa res, perquè el nostre club de fans torna a entrar en acció: gràcies nois!!! I el que no falla mai, el meu PT ho deixa tot, i amb un banyador que no fa justícia al seu tipet, decideix acompanyar-me a pujar escales!!! Ens fa companyia al Marc i a mi, ens obliga prendre glucosa i aigua, i ens fa més distret el tràngol de les p... escales de m.... 2 voltes, noooooo!!!! Però el Marc i jo podem amb tot, i agafadets de la mà, creuem la meta, entre els crits dels nostres nois, que sembla que siguin tot el Camp Nou cridant un gol del Messi. A la meta veig al cara de la resta dels triatletes del grup, tots molt contents. Miro al meu compi d’entrenament al costat de la meta: “ho em aconseguit, eh, Xavi?” Encara no sé que ell ha estat el primer del grup. Quin crack! Deu ser el rínxol de Superman!! Bé, el Carles s’ha posat les pil·les d’una manera brutal, el Drago sense assaig de la ruta triomfa i l’ Ivan, amb poc entrenament, treu com sempre la força de dins de forma innata. Visca!!!
Ara ens queda el record, el bon sabor de boca i per a una foto- addicta com jo, el reportatge i els vídeos. Fins a la propera... CONTINUARÀ.
124 ROCAMORA LORENTE, BEA ABF 4:13:43
Nat 119 0:18:15
Bici 119 3:10:58
Run 119 0:44:30



video
video

3 comentaris:

Alexandre Buendia ha dit...

Felicitats BEA!!! quina enveja! sino fos per la natacio i pel c`rer poder m¡apuntaba :P

Nic ha dit...

Eiiiiiiiiiiii BEAAAAAAA!!!!!!!! Ets una campiona com cal!!!!!!

Segur que va ser una TRI molt dura, pero ja has vist que l'has pogut superar amb esforç, dedicacio, i, a mes, passant'ho be.

Jo crec que a vegades les TRI "esportives" ens ajuden a tirar endavant en les TRI "no esportives", ni que sigui per la dedicatroria ;)

Moltes felicitats!!!!
Nic

Pau ha dit...

Definitivament és la millor, en un sol any debut en mitja marató (de 22km) i triatló "sprint" (que semblava una olímpica). A veure qui la pot seguir.
I encara li queden els 20km de la Behovia i fins i tot potser anem a la tri de Barcelona de l'octubre, quina màquina!!!

Les Curses més rendibles