dilluns, 19 de maig de 2008

Prova del recorregut de la Triatló de Balaguer

Si algú tenia dubtes no us podeu perdre la triatló, és un recorregut exigent, bastant exigent, però agraït divertit i en definitiva d’aquells que et sents orgullós d’haver fet. Us heu de prendre la cursa com una sortida canyera de BTT, en la qual al principi et banyes i al final et fan córrer (per dur que sigui serà un tràmit). És per això que en els entrenaments que us envio, heu de seguir sí o sí la bici.

Felicitats als triatletes que vau venir (Bea, Carles i Marc), als acompanyants (Júlia i Bernat, si podeu venir d’Alemanya ja ho sabeu). Moltes gràcies als de Pedala i especialment al Ricard i al Josep, i sobretot, Ruben, Ivan, Xavi i Ivan no hi podeu faltar, us ho passareu molt bé.

A l’hora pactada vam arribar a l’Estany, just davant del càmping de Sant Llorenç on per cert vam dinar prou bé. Després d’esperar uns minutets al Josep, el que ens acompanyaria al llarg del recorregut, comencem a fer via, un petit tram d’asfalt i de seguida una pujada per pista, llarga però amb poca pendent, o millor dit trams de semidescans i rampes una mica més empinades, en tot cas és una pujada que es pot fer, i que vaig fer amb el Ricard i altres dos membres de Pedala a ritme mig i xerrant.




Al cap d’uns quilòmetres comença un dels trams més difícils, és per corriols i travessant camps i sempre de pujada, val la pena no baixar de la bici (en la mesura del possible) però tampoc cremar-se així que amb calma i sense desgast s’ha de superar aquesta part que no és massa llarga. S’arriba a Vilanova i comença un tram de corriols senzills de baixada i pla, amb alguna rampa de pujada dura en la qual, aquí si, es pot baixar de la bici si no s’hi arriba (els músculs estan més freds i poden donar un ensurt). Cal arribar relativament còmode al voltant del km 15 o potser una mica mes, on de nou s’arriba a una pista de pujada, és curta (no més d’un km, crec) però es fa dura. Si hi arribeu bé podreu recuperar temps. A partir d’aleshores una vegada més corriols ara una mica més complicats i també pujades curtes però dures.
En les baixades és important no córrer riscos però baixar el mínim de la bici, a vegades el millor és treure un peu o simplement baixar a saco, amb respecte però sense por, moltes vegades és el menys perillós. S’arriba de nou a pista ja passat el km20, i nosaltres ens vam estalviar una darrera pujada, curta però dura (on imagino que s’haurà de fer a peu, però intenteu mantenir el ritme), carenar una mica i una baixada de nou difícil, pel què m’han dit hi ha tres tobogans forts, empinats, però sense dificultat, és clau fer-los a sobre la bici perquè és menys perillós que caminant. Finalment els darrers km fins a Balaguer no els vam fer però són plans, cal apretar però ja recuperant i estirant de cara als 5km de running.

Nosaltres vam tornar cap al càmping per fer un total de 25km sobre el recorregut real en unes 2 hores rodant (quasi tres ja que vam parar, fer fotos, reagrupar...), i 30km en total i el crono em marcava 2hores i 10 minuts.
Després i abans de dinar, vam entrenar una transició fent un parell de km de running, i on les cames van començar a notar el què sentiran el dia 21 (El Carles no surt a la foto perquè tot i que va córrer va anar directa a l’aigua a baixar els bessons amb l’aigua freda).
Finalment un banyet, per provar-ho tot.


El dia abans, i com que el Xavi no podia venir vam sortir per Collserola i vam fer 30kms, per cert sortida maca, bona per entrenar tot i que un pelet menys trencacames.

Més fotos

I videos (atenció al "pim pam" del Marc després de la baixada)


video video video video

2 comentaris:

Bea ha dit...

La crònica del meu maridet és impecable, com sempre... Jo només afegir que la companyia va estar de película... Que la ruta em va sorprendre positivament, i encara que és dura, és factible i molt maca... I que des d'aquí vull animar al Sergi, ja que si està recuperat del tot, em faria molta ilu estrenar-me amb ell. El millor, el pim pam del Marc, amb aquesta veu de locutor de ràdio...

Carles ha dit...

El Pau i la Bea ho han pintat molt maco tant al mail com en el blog; i és cert, és molt maco i ens ho passarem de conya; però... collons! És dur! Per la resta de mortals us dic que més val que comencem a entrenar o patirem bastant, intenteu conseguir una bona bici, la putada és que les baixades són trialeres complicades i amb moltes pedres amb lo qual es segueix treballant bastant i no es descansa massa. A més a més, si no teniu una bona suspensió els canells i els avantbraços acaben fets pols (si no ho acabeu d'entendre li podeu preguntar al Martu, jejejjee...)
Bé dit això dir-vos que jo segur que m'apunto encara que hagi d'acabar arrossegant-me com un cuc, pot ser xulissim!!!

Les Curses més rendibles