dilluns, 19 de maig de 2008

Cursa de Collserola 2008

Doncs amb el tute de bici que portava els dos dies anteriors (85km de BTT) em vaig presentar a la cursa de Collserola amb la sensació d’estar fort però massa tocat. Ens trobem amb l’Enric, el Prieto i l'Ana Maria (l'equip de la UOC). L’Enric i jo decidim anar junts i el Prieto ens controlarà fins que pugui. Em canso fins i tot escalfant, i no vull parlar de com deixo el bany abans de sortir, segueixo amb la panxa tocada. Ens posem davant i donen la sortida: és un carrer de baixada on la gent sembla que vagi a fer una cursa de 100metres, fruit de la inèrcia fem un km en 3.51, i jo ja tinc les cames carregades i la respiració pels núvols (penso que potser encara noto també, l’extracció de sang). En el tram d’asfalt no baixem gaire el ritme, jo li dic a l’Enric que faci la seva cursa, que jo vaig al límit, ell m’anima, em diu que respiri tranquil (es nota que se’m sent), i em diu que ja va bé. Dins del parc baixem una mica el ritme i ja ens col·loquem en un grup constant (fins aleshores ens havien avançat alguns, ja que potser estàvem massa endavant a la sortida). Començo a regular millor el pols, però el dolor de cames no passa, de totes maneres ja em va bé, penso que en el fons així hauré de córrer durant 20km a Banyoles. Amb el Garmin de l’Enric anem veient com baixen els km i ja entrem en la part circular, uns 2km de pujada i dos de baixada. Intento mantenir l’esforç i arribar a dalt, vaig recuperant una mica, fins i tot muscularment, de totes maneres estic segur, com pensava que hagués fet, que quan torni el tros pla no em quedaran forces. Començo a baixar per la trialera just davant de l’Enric, sense agafar aigua. A mitja baixada, i com que no puc girar-me li faig un crit i em contesta (encara hi és). Estic baixant bé, avanço, malgrat la dificultat, a unes 7 o 8 persones. Arriba el tros pla i com havia previst em limito a seguir el ritme (no porto el crono bo així que no controlo gaire). Em trobo amb un noi de vermell que va una mica de costat i que no sé per on passar, ho faig, però en la segona rampa de baixada, em passa totalment descontrolat i fora de si, va com borratxo. El convido a parar i ho fa. Segueixo tirant i de sobte una pujada amb la qual no hi comptava, queden 3km i ja no tinc forces, passo el següent, i ja he acabat la gasolina, recordo una mica les sensacions de la Marató, però per sort ara només queden 2km. Corro una estona amb un “competidor” del jocs interempremses, però definitivament no puc més, sigui com sigui els que m’envolten tampoc van gaire millor. Amb això arribem al darrer km de pujada i calculo que no baixaré de l’hora (fins aleshores anava tant malament que no ho sabia ni calcular). Tot just augmento el ritme a falta de 200metres i esprinto a falta de 10.

Resulta que he quedat quart als Jocs interepresarials, tampoc li donava importància, però és una posició molt depriment, a més el segon ha quedat a menys de 20 segons. Si no hagués sortit en bici hagués estat una altra cosa, però bé, estic content de l’entrenament pel triatló que és el què toca aquesta temporada. L’Enric al final m’ha recuperat bastant i ha arribat només a 20segons, felicitats.

L'equip de la UOC, que per cert hem quedat primers.

La Bea i la penya han fet la Cursa del Corte Inglés, amb el debut del pinyol.

1 comentari:

Bea ha dit...

Felitats al meu maridet per la seva cursa a Collserola... Em sap greu que acabessis fora de podium, i sobretot pel cansament acumulat d'entrenar amb mi el meu triatló, però sense tu no seria el mateix.
Felicitats també a tots els Corteingleseros, amb menció especial pel Matix i el Pinyol, que eren primerizos, i als meus compis especials Joan i Tico, JASP (jovenes aunque sobradamente preprarados).

Les Curses més rendibles