dilluns, 28 d’abril de 2008

L'avi

No pensava fer-ho, però l'escrit que va llegir la Vera val la pena conservar-lo ja que descriu molt bé com era l'avi i com el sentíem. Gràcie pel suport.

Abans de tot, voldríem agrair a tots els qui han vingut a acompanyar-nos en aquest dia I també als qui no han pogut estar presents però pensen en nosaltres.
Avi,
Venim avui tristos perquè ens deixes i t’enyorarem: enyorarem el teu somriure, la teva alegria, també la teva tossuderia, però sobretot la teva xerrameca, les teves histories: de la fabrica, del gremi, de la Bonanova, de la família....
Estem tristos perquè ens deixes, però alhora, també hem d’estar contents per haver pogut compartir tots aquests anys amb tu. I sobretot aquests darrers mesos en què hem pogut, d’alguna manera, anar-nos acomiadant, gaudir de la teva companyia i adonar-nos del que tu ja fa temps que sabies: com d’important es la família, com d’important es estimar-nos i recolzar-nos entre nosaltres i com ens agrada ser uns Guasch. Espero que a partir d’ara, juntament amb la tristesa de la teva absència, ens acompanyi la certesa que una part de tu es amb nosaltres i cada cop que trobem una excusa per reunir-nos a taula, el teu record sigui tan fort que ens faci somriure.
Has viscut una vida llarga i has estat molt feliç. Has pogut veure i viure moltes mes coses de les que probablement haguessis imaginat: et recordo a Tartera, de cap de taula, a la piscina tirant-te de cap, et recordo en globus i en parapent, recordo la celebració de les vostres noces d’or, et recordo als casaments dels teus nets mes grans, a les nostres graduacions, a les tornades dels viatges, a les comunions, has pogut anar a Menorca a conèixer la botiga de la Silvia, al Delta a veure la casa del Xefo però, sobretot, recordo el teu somriure el dia que vas ser besavi i al dinar del teu darrer aniversari, com no, al voltant d’una taula amb tota la teva família.
Gracies avi, per tots aquests moments, per a mi has estat molt mes que un avi, crec que ja ho saps, has estat un pilar molt important a la meva vida i no seria qui soc ara si no fos per tu. Gracies per haver estat un bon fill, un bon germà, un bon oncle, un bon espòs, un bon pare, un gran avi, un bon besavi, un bon amic i una bellíssima persona. Se, gracies a tu, que seràs en un lloc millor. T’estimem.
M’agradaria acabar amb unes paraules de Miquel Marti i Pol:
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu,de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses, parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.".
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.
video

I el conte que va fer la Cris a Montjuïc, si és que estem fets uns artistes:
- Escolteu, escolteu!!- va cridar un vailet enmig de la vall.
- Pareu tots l´orella...un esdeveniment acaba de passar...- Aleshores...Tothom callà...i el bosc quedà en silenci.
- El Guasch acaba marxar. Ja ha fet el seu llarg camí.
- I a ón ha estat?... Quines terres estranyes ha conegut? – Digué un pallofa encuriosit.
- Ha conegut la vida, , la guerra, l´amor i el món.
Fabricà sedes i teles màgiques. Va ser ric i desprès no tant...Lluità contra malalties i pirates de corbata.
Es tacà camises, perdé maletes i fins i tot...de vegades...parlà amb el seu Déu.
Ningú es mogué...Però que més havia succeït?...El missatger va continuar.
- També va construir trencaclosques de fosca fusta, amics i contes...
Un dia...nedant en un riu de paraules...conegué una fada d´ulls blaus i es feren UN.
I junts es feren CINC...i una casa...amb muntanyes i bolets...amb records ficats en caixes i boles negres a les portes..
I junts es feren ONZE.
- Ooooooooh!!! La gentada exclamà – Però en realitat qui era?...Un savi?...Un mag?-
-Sí, ho va ser... Ho va ser perquè tenia cor i tenia ànima...Perquè va ser l´inici però no el final...El viatge però també el destí...Va ser tan especial com humà...
Va ser tan especial com els sis dits que li naixeren a la mà.
I junts es feren DOS més...
I els que encara falten per venir...
Bon viatge, avi!!!

1 comentari:

anoukiyann ha dit...

Gràcies.
Primer record que m'ha fet somriure...
Se que n'hi haurà molts mes.

Les Curses més rendibles