dimarts, 4 de març de 2008

Crònica Marató de Barcelona

M’ho vaig passar pipa! La veritat és que segur que tornaré a córrer la marató de Barcelona, però el que sempre intentaré és estar-hi present.

El cas és que em vaig preparar una bona logística per a poder estar amb tothom. En 25 minuts a un ritme còmode de 5min/km arribava a plaça Espanya, ja feia calor. Molt puntual va aparèixer el Josep Maria i per fi ens vam conèixer, quatre paraules referents a la pròpia marató, a Vic i a l’Ironcat i els deixo. Mentrestant apareix el meu germà, que en la seva línia, encara no havia anat a dormir però que vol saludar al Marc, que està arribant tard. El que ve és el Robert, que fa una passada volant pel lloc, el veig tranquil però amb molèsties a la cama (un clàssic abans de la marató però que desapareixen abans del primer km). El darrer en arribar és el Marc, primera marató, i sense gaire informació prèvia, em sap greu no haver agafat la vaselina de casa i espero que no pateixi gaire, també el veig tranquil. Durant el tram de córrer vaig veient paradetes de quiromassatges amb pots de vaselina i penso en ell.

Comença la sortida i el Carles amb cotxe i jo amb el bicing ens dirigim cap a Diagonal. Ja des d’allí busco al Josep Maria però no el veig, sí puc fer un parell de vídeos del Robert i el Marc, i a més em fa gràcia constatar que l’Abel Antón està a la mateixa cantonada animant als participants.

video

video

Un altre bicing i cap al km 15 a Travessera de Gràcia. Faig un pipi en un bar, em trec la samarreta de màniga llarga (cap a la motxilla) i em poso a buscar samarretes grogues i buffs (déu meu Josep Maria, ja et podies haver posat de rosa, n’hi ha la tira). Passat el globus de les 3 hores 30 ja paro més atenció i de seguida arriba. Comença doncs el nostre tram de 20km que passa certament volant, el Josep Maria va bé, clavant el temps i aparentment amb molta comoditat, s’ho està passant bé. Als avituallaments començo a flipar, quina professionalitat, amb les esponges sempre dues, i en cada avituallament líquid es treu un gel, jo li aconsegueixo una ampolla de Powerade i s’ho va prenent tot, recordo quant em costava a mi menjar!

A l’alçada del Fòrum truco a la Irene a veure si volen baixar les Rambles del Poble nou per veure’ns i fer alguna foto, però anem tant ràpid que no ens detecten quan passem. I sense quasi adonar-me’n arribem al Zoo, aprofito per treure la càmera. Quines ganes de seguir!!! En tot cas animo al Josep Maria, que pel sol fet de saber córrer a un ritme inferior al què podria i no posar-se nerviós em demostra que he corregut molt probablement al costat d’un futur finisher, no serà fàcil, però la preparació és molt bona.

video

video

El deixo i esperem amb la Bea al Robert tot animant a la gent que passa sota l’arc de Triomf, hi ha de tot, des del que passa esprintant perquè ha estat massa conservador fins el què passa caminant perquè ha estat massa valent. Poc després de les dotze arriba, diu que està destrossat però se’l veu sencer i pot parlar així que a córrer cap a les fonts de Montjuïc. Té deshidratació i la l’estòmag li ha jugat una mala passada, són dos síntomes contraris, ja que no vol prendre ni beure res però ho necessita. Anem convinant trams corrent i trams caminant tot animant-lo però deixant que prengui ell la decisió en cada moment, em recorda l’agonia de l’any passat quan els últims 4 km els veia com una eternitat, però ara li deia “vinga, que només són 4”. De tant en tant miro enrere a veure si veig aparèixer al Marc, però de moment no.

video

Sigui com sigui arribarem segur, i ho aconsegueix: entra corrent, acompanyat de la família que l’anima des de la grada i de la Bea que corre com jo des del km 35 fins al final.

video

Poc després veig al Marc, ha creuat ja la línia de meta, olé!!!

Vull acabar felicitant-vos als tres, al Josep Maria per haver pres la decisió de córrer la Marató com a preparació de l’Ironcat i haver quadrat els seus objectius, un entrenament genial i sense un desgast excessiu, segur que t’ajudarà. Al Robert per la seva segona marató, i per haver superat les adversitats tant durant els entrenaments com en especial en la cursa, estic segur que el record serà genial, només tu saps el què has aconseguit. I sobretot al Marc, que l’any passat em va dir junt amb d’altres, jo l’any que ve la correré, i ho ha fet, sense la professionalitat que vaig necessitar jo (ni vaselines, amb una bosseta a la màniga amb les claus, el mòbil, arribant només un quart d’hora abans a la línia de sortida, sortint l’últim... i sense deixar el bàsket), moltes felicitats!!!

I a tothom que la va córrer, ha estat un any climatològicament parlant molt dur i ho heu superat, el dia que el clima sigui coherent amb principis de març la marató serà més assequible. La veritat és que ja és mala sort, la data és perfecte, però ja van dos anys que el diumenge es desperta amb molta calor i humitat. L’organització ho resolt molt bé, però també és cert que el tram de la platja és molt dur per l’hora que es passa. He sentit que estant valorant alternatives, farien bé, però el recorregut és espectacular i per això la meitat dels participants són estrangers... per quant els d’aquí.

Només un apunt negatiu: sense comptar que vaig fer algun km previ i algun més tard, el cert és que en només els 20km que vaig fer a ritme, i a partir del 15, se'm van fer unes feridetes just sota l'os del turmell, és molt curiós, perquè a Granollers vaig fer servir també les Gel Kayano i no em va passar. És molt probable que siguin les millors wambes del mercat, però el cert és que a mi no m'acaben d'anar bé, crec que són per gent una mica més pesada i sobretot amb el peu més ample. Què hi farem.

Fotos de la cursa

Marató de Barcelona, fotos


Les Curses més rendibles