divendres, 14 de setembre de 2007

Colòmbia, versió Pau

Arribem a Cali després de 10 horetes de vol des de San Francisco, passant per Houston i esquivant l’huracà Dean. La primer impressió ja és millor del què esperàvem, a la duana són molt menys pesats que als EEUU i una vegada agafada la maleta et comproven que sigui la teva (potser si ho fessin a altres ciutats no se’n perdrien tantes). Allí ens esperen el Joan i la Juli que ens porten fins a casa en cotxe, arribem tard, cap a la una de la matinada. El primer bloc de dies seran per Cali, mentre la Juli acaba de treballar, coneixerem la ciutat. Visitem el mercat de l’Alameda, on comprem algunes fruites, i tots els records per la família i amics, i visitem els barris de San Esteban i de San Antonio. Segur que hi ha zones xungues, però per tot arreu on anem ens sentim segurs i la veritat és que són zones molt agradables.

Passats 3 dies sortim a primera hora cap a Cartagena. De nou més avió i uns canvis de clima importants, sobretot perquè fem escala a Bogotà i allí fa fins i tot fresqueta. A Cartagena s’hi ha d’anar, és una ciutat que conserva una part emmurallada de construccions baixes i amb un cert aire de Carib, de Cuba, de “mestás estresando”...
Fem una nit i a mig matí en taxi cap a Tayrona. Són uns 300km que ens permeten veure una Colòmbia més rural, on la humilitat i la pobresa de certes zones (que ens recorden a Tanzània) contrasten amb la modernitat de l’aeroport de Bogotà o altres zones més riques: hi ha molta diferència social, massa.

Tayrona és un parc natural coster, amb platges envoltades de muntanyes i arbres, i on passem tres nits en els ecohabs. No són cabanes barates, i menys si es compara amb els preus colombians, però val molt la pena. De fet el preu són uns 100 euros la nit, i el que decidim és estar els quatre en una cabana, surt més barat, l’espai és suficient i vist com va anar jo crec que ens ho vam passar millor estant tots junts.

El bloc final els dediquem a descansar pels voltants de Cali. Primer anem a pescar a casa del Rafa i la Cuca, tota una experiència, jo mai havia pescat i la Bea mai havia menjat peix, ara tots dos ens hem estrenat.


Les dos següents nits seran de relax total a casa d’una altra tieta de la Juli, que té una petita finca amb piscina i on no fer res és una gran activitat.
Finalment el temut viatge de tornada: 5 hores fins a Houston, 6 d’escala i 4 hores més fins a San Francisco, 10 hores d’espera amb nit inclosa i a les 7 del matí vol cap a Filapelfia on després d’una escala de 3 hores fem l’últim vol de 8 fins a Barcelona. En total 13 vols aquest estiu i unes 54 hores d’avió (i no compto l’espera als aeroports), l’any que ve me’n vaig a Andorra.

2 comentaris:

Juan ha dit...

Diu la Bea q pesca més q el seu marit, però la veritat és que el peix del Pau compte per tres.

Pau Cortadas ha dit...

Eso eso, peaso de peix que tinc jo, i sinó a les proves em remeto.
Per cert Joan, ja que fas comentaris, tens simpson

Les Curses més rendibles