dimarts, 10 febrer de 2015

Run and Food in Roma


O lo que viene a ser lo mismo, comer y correr por Roma. A mi normalmente me gusta contar lo que hago, pero cuando sale bien más todavía. No hace falta decir que el componente más importante es la compañía, pero como a Bea no la puedo dejar me quedaré con lo material, la perfecta combinación de comer y hacer deporte.

Empecemos por el deporte. Doble sesión de running, una el viernes y otra el domingo. Para el viernes teníamos series y encontré un sitio genial, curiosamente poco frecuentado por los romanos, la riba del río Tevere. Desde el Hotel, por cierto un buen equilibrio entre calidad, precio, localización y desayuno, hasta el Coloseo y volver para hacer unos 11 o 12km. Bajamos al río a la altura del Castelo Sant Angelo para salir pasado Trastevere y la Isola Tiberina, vuelta por la zona y volver. Llano y sin semáforos.

Para el domingo todo lo contrario, sin necesidad de controlar el ritmo y sin una dirección fija, corrimos por el parque Borghese y cruzamos Roma de arriba abajo. Queríamos volver callejeando pero teníamos algo de prisa.

Aquí están nuestros recorridos.
Y los vídeos
Y ahora lo importante, comer. Seguro que Bea tenía razón, y que en Roma se come muy buen pescado, pero para mi Italia es sinónimo de pasta y pizza (como Argentina lo es de carne), así que le pedí que las tres cenas fueran 100% hidratos. Tres recomendaciones, tres aciertos.

La primera noche nos llegamos a La Montecarlo, entre Plaza Navona y Trastevere. Un lugar genial, informal, camareros arriba y abajo interactuando constantemente con el comensal. Hay que tener mucha gracia para hacernos dejar el móvil por un rato o negarse a darnos queso para los Spaghetti Vongole y no cabrearnos sino todo lo contrario. De Menú: Flor de calabacín, buffet de antipasti, Spaghetti Vongole y Pizza 4 formaggio. De película. Precio unos 20euros por comensal.




 http://www.lamontecarlo.it/

La siguiente noche nos fuimos al Taverna Trilussa previa reserva (sino imposible). Se trata de un restaurante algo más refinado, con el consiguiente aumento de precio. Casi 40 euros por persona pero bien pagados gracias a dos platos perfectos. El descubrimiento de los spaghetti Cacio e Peppe, una salsa sencilla que lleva lo que dice (además de Matequilla) queso (Pecorino, aunque con Parmesano sirve) y Pimienta. Ya he probado de hacerlos en casa añadiendo algo de agua de la cocción y un poco de Maggi. Finalmente creo que no se puede hacer un plato mejor con apenas dos ingredientes, Tagliatta de ternera con Trufa Blanca. Colosal.

Y para la última noche otra recomendación Maccheroni cerca del Pantheon. Cuando en la mesa de al lado tienes a un romano que se ha traído a su primo francés a que pruebe ese restaurante, te das cuenta que no te has equivocado. Como no, de menú, unos Maccheronni a l’arrabiata y unos Gnoqui Gorgonzola. Viendo el espectáculo de la cocina (intentad pedir mesa al lado) nos falto probar los carbonara. De nuevo unos 20, máximo 25 euros por persona.

Un vídeo publicado por Pau Cortadas Guasch (@pcguasch) el

http://www.ristorantemaccheroni.com/

Y una sorpresa de última hora. Después del buen y abundante desayuno pasábamos la comida con un cacho de pizza en cualquier chiringuito. Para cambiar un poco paramos en un pequeño bar en el barrio Hebreo y pedimos un shwarma. El mejor que hemos tomado en la vida, la carne estaba bien, pero las verduras de encima (antipasti al estilo italiano-hebreo) eran buenísimas. Tanto que pedimos un plato extra solo de verduras. Id, vale la pena.

Master Kosher

Ésta fue nuestra visita desde el punto de vista culinario deportivo. Dejo a Bea la parte más turística para otra entrada. Muchas gracias a los que nos pasaron referencias, fueron geniales.

dilluns, 9 febrer de 2015

De nassos


Fa unes 5 setmanes, a les 6.20 em cagava en l’Ignasi, de fet no sabia si cagar-me en ell per haver-me fet passar l’agonia del pitjor 10mil de la meva vida o donar-li les gràcies pel toc d’atenció que acabava de rebre.
Ara sé que em va anar bé. Amb tres i quatre kilos menys i moltes series després, ahir vaig fer de nou una bona competició. El running, l’esport, la vida, no té secrets, la meva frase és sempre “pateix en els entrenaments per no patir en competició”, i us puc assegurar que funciona, i que és molt més gratificant. El mateix dia 2 de gener, estava a la Cerdanya, sol, de nit, a 0 graus, fent series de 500metres. Era com una penitència i a la vegada un dir-me a mi mateix que podia ser ràpid. Des d’aleshores he seguit amb il·lusió i progressió l’entrenament per la Marató de Barcelona. Molts m’han acompanyat des d’aleshores en les tirades llargues, molts m’han apretat en les series fins a acabar amb ganes de trallar (aquestes coses estúpides que fem els runners) i molts m’han anat preguntant pel meu estat.
I ahir diumenge vaig veure el resultat.  M’és igual la marca, el Garmin no el vaig mirar i no vaig fer pas el canvi de ritme en els darrers dos o tres kms per rebaixar un minut o el que fes falta, em vaig limitar a gaudir d’estar rodant a 4.10 com si ho estigués fent a 4.30, esforçant-me sí, però no agonitzant, mantenint un grupet del qual anaven caient components.
Encara no sé si faré la marató, però estic gaudint del camí.

Vaig poder acompanyar a la Bea en els darrers kms, crec que si mirem les dues o tres darreres setmanes porta una molt bona progerssió.

Sens dubte és una mitja especial per tot el que l'envolta

Les xifres:
Cursa dels Nassos 2014
De 9843 acabats 2125 Pau CortadasGuasch BCN DRAGONS 00:44:21
Media Orihuela 2015
De 1393 acabats 274 CortadasGuasch, Pau  1:28:21












dilluns, 26 gener de 2015

Salomon XR Mission i els kms de les wambes



Des que vaig registrant les dades, per primera vegada passo dels mil quilòmetres amb unes wambes i aquestes han estat unes de molt simples, les Salomon XR Mission. Tres han estat els factors.
- La por: Quan un ha estat 8 mesos parat i comença a córrer de nou veient que tot funciona més o menys bé, no vol canviar res. Amb les XR Mission em sentia còmode i relaxava la meva fascia. He tingut molta por a canviar.
- La qualitat: A la Ultratrail del Montsant vaig fer la primera part amb les Salomon i la segona amb les Asics Fugi Attack. Les sensacions després del canvi, tant a nivell de trepitjada com molèsties als peus van ser molt pitjors, especialment els cordons. No dic que siguin millors unes que altres, només que a mi em van millor.
- La recerca d’alternativa: Els dubtes a l’hora de renovar un model que ja no existeix em feien apurar les XR Mission mentre no en trobés unes altres. He optat per les Sense Pro, no són equivalents ni molt menys, però tenen dues coses que m’agraden molt, el sistema de cordatge de Salomon, que no té competència i l’horma estreta. A veure com van.


Per si algú té curiositat aquestes són les dades de quilómetres realitzats amb les actuals wambes (aquest any he fet quasi la meitat que d’altres).


2013 2014    TOTAL
XRMission 480 572 1052
Asics Attack 474 215,5 689,5
Asics DSTrainer 433 71 504
Kalenji 259 138 397
Zoot Kiawe 84 6 90
NB1080V2 208
208
Altres 166 97 263


Com veieu les Attack estan arribant als 800, xifra a partir de la qual renovo, aleshores miraré les XScream, les XWinds o fins i tot unes SLAB, que són més semblants a les Mission.
Com deia el Mikel, semblo un filteste de Salomon, però no ho sóc pas, simplement m’agrada la marca, és cara de collons, però fan bé les coses.

dijous, 8 gener de 2015

No entenc la gent que entrena 3 mesos per baixar 2 minuts en un 10mil

No hi ha res com el trail running
Córrer per asfalt és un conyàs
Passo del Garmin

Us prometo que tots aquests tòpics me'ls creia, però he tornat a picar. Després d'alguna serie de treure el fetge, de fer una nefasta cursa dels nassos i de sentir la passió per la velocitat, no puc evitar dir que...

Tinc ganes d'entrenar ràpid, per asfalt i com més pla millor. Ho sé, és impopular, però e lo que hi ha. No em busqueu per fer gaire muntanya, ara toca canviar els arbres pels números del Garmin, els sons dels ocells pels parcials d'un km i a veure si és veritat, els 85 pels sub80.

Ens veiem a les curses.


dimecres, 10 desembre de 2014

Nou Projecte, necessito un parell o tres de runners, algú s'apunta?

Aquest vídeo m'ha despertat una idea que fa temps que tinc en ment, si algú el vol realitzar amb mi que m'escrigui. De moment prefereixo no dir res més.

Per cert, què passa amb Salomon que fa temps que no penja res al seu canal de youtube?

dimecres, 26 novembre de 2014

Ultratrail collserola La Popular, Rupit Taradell i una mica de UTM


Com marquen els canons, després de 8 mesos d’inactivitat feia un ultra, i en les dues darreres setmanes una marató i una mitja. Potser ho hauria d’haver fet al revés ;-)

El cert és que, tot i la paradoxa, penso que no ha estat tant malament. El que més m’ha costat és agafar velocitat i per tant començar per una cursa més lenta i acabar pels 23 km del passat divendres, el 95% dels quals corrent, tampoc ha estat tan irracional com sembla.

Què dir de la Rupit Taradell? Marató exigent però ràpida, organitzada per i per a gent maca i sobretot amb avituallaments de luxe. Si voleu conèixer la zona i veure grans paisatges, diferents tipologies de vegetació, pistes i corriols, feu-la. Si sumat a això teniu la sort de tenir bon temps i compartir-la amb amics, doncs encara millor.

Particularment vam fer una cursa de menys a més, primer els 12 tots junts petant la xerrada i després quan ja érem 6 i després 4 a un ritme més rapidet, acompanyat un any més pel Mikel i per primera vegada amb la Núria i el Raül (que aprofitava el seu millor nivell per gaudir de tots i cadascun dels avituallaments, inclòs del Iogurt ;-) ). Bones sensacions, aquella curiosa virtut que té el cos humà d’anar petat als entrenaments i bé en cursa.

La Popular de l’Ultra de Collserola (23km) va ser diferent. La feia gràcies a l’Álvaro i acompanyat del Toni (la qual cosa sempre està bé). No sabíem si sortir ràpid o no, i vam decidir que ho decidiríem en cursa. Després de sortir tranquils i enrere, ens vam anar animant per una zona semiconeguda i plena de corriols que ens van fer anar prement l’accelerador. La distància i el perfil del recorregut fa que es corri quasi tota l’estona, i així ho vam fer. Conclusió es fan més de 1.100 metres positius, però com que són pujades curtes doncs et forces a córrer, divertit per una Mitja, duríssim per curses més llargues (després he sabut que curiosament quasi tot el desnivell es fa a la Mitja perquè en els altres 22km només es fan 500 metres més i en els altres 60 per la Ultra 1500).

Resultats
 

Ultra Montsant
37 de 243
Pau Cortadas Guasch
19.00.05
http://utmontsant.livetrail.net/coureur.php
http://utmontsant.livetrail.net/lstPartants.php
 
Rupit Taradell
46 de 996
PAU
CORTADAS GUASCH
05:39:38
http://www.runedia.com/sc/php/resultados.php?cid=211&sid=A&pag=1
http://www.runedia.com/sc/php/sc.php?cid=211&dorsal=445

Popular Collserola
37 de 434 acabats           
Alvaro Del Río Vega (el meu patrocinador en aquesta cursa ;-) )
2:15:56                
BCN Dragons
http://utcollserola.com/inici/resultats/resultats-la-popular-2014/

dimecres, 19 novembre de 2014

TRAIL solidari organitzat per ACCENTURE per a la Marató de TV3

Aquestes coses molen: un va a córrer que és el que li agrada, i a sobre, organitzadors, voluntaris i amics et donen les gràcies.
Com que ja he liat a molts amics i la info estava una mica aquí i allí, la penjo tota i a veure si més gent s'anima. Es tracta d'un TRAIL solidari organitzat per la Fundació ACCENTURE per a la Marató de TV3. Serà el proper diumenge 14 de desembre i hi ha dos recrreguts. Jo estic inscrit al de 15km, prometo ritme caribeny i com a molt intent d'"hachassu" en el darrer km, així que qualsevol companyia serà molt benvinguda. La zona de sortida és a Sant joan (Sant Cugat del Vallès), on hi ha els estudis de TVE. Per a inscriure'us envieu-me un mail/wasa/comentari aquí i us dic com, cal simplement fer una transfe de 10 euros (preu orientatiu ja que és una donació voluntària) i enviar el nom als organitzadors.



Recorregut 15km, la part circular crec que es repeteix

Perfil 15km, hi ha una part que es repeteix


Aquí teniu tot el conjunt d'activitats que es fan, tant per nens com per grans.
 Crec que val molt la pena.

dimarts, 4 novembre de 2014

Barcelona Dragons i Rupit Taradell

Renovo pels Dragons un any més i l'endemà es publiquen les donacions que hem aconseguit durant el 2014. M'inscric a la Rupit Taradell i l'endemà cau una pluja del mil.
http://www.bcndragons.com/2014/11/sant-joan-de-deu-i-la-fundacio-pasqual.html

Si és que tot té la seva raó de ser ;-)

dilluns, 20 octubre de 2014

UT Montsant 2014



Començaré en plan crònica “tochón”…
Tot va començar fa uns 10 mesos ;-) …
Novembre 2013: Molts dragons ens apuntàvem a les diferents distàncies de l’Ultra Muntanyes Costa Daurada, pocs dies després començava el meu calvari amb les lesions, primer el piramidal i després la fascitis. Veient que no arribava ni de conya, vaig demanar a NATURETIME el canvi d’inscripció de la UTMCD a la UTMontsant, que bonament van acceptar.
Juliol 2014: Sense molta fe en la meva recuperació però amb unes ganes boges d’acompanyar a la Bea en el seu entrenament cap a la Mataró UP començo a córrer.
Setembre 2014: Tres grans notícies. L’entrenament realitzat per la Bea fa que acabi fantàsticament la Marató. Les lesions segueixen sent presents però el fet de tornar a córrer no les han empitjorat. I contacto amb la Núria Brichfeus i resulta que fa Montsant (després sabré que el Ferran i l’Eva també).
Divendres 17 de setembre 2014: Quines sensacions més estranyes. No he realitzat ni de bon tros l’entrenament adequat, molt poc volum i encara menys qualitat. Però sí molta constància, molts entrenaments especialment amb els Txistxas, kms de talkingrun, ritmes lents però anar fent, uns 50kms la setmana. Moltes ganes però molts dubtes de poder seguir el ritme de la Núria.
Dissabte 18: Dia de la cursa. “No quieres caldo, pues toma dos tazas” aquesta frase la deia al km 45 de cursa, si seguir el ritme de la Núria semblava complicat, em trobava ara acompanyat a més d’ella d’una autèntica campiona del trail, la Sandra. Però el cert és que sí volia caldo, i si eren dues tasses doncs encara millor, de fer aquella cursa sol a poder-la gaudir tan ben acompanyat bé es mereixia un esforç per part meva.
Però molt abans d’aquell km45 el meu cap m’havia fallat, cap el final de la primera pujada aquest “múscul” que tant m’ha acompanyat en tots els meus reptes em fallava una vegada més. Convençut i decebut de saber que era un tema mental, em trobava acabant la primera pujada sense poder aguantar el ritme del meu fantàstic grup (la Núria, la Sandra, el Felip i el Dani) i a més amb suor freda, malestar i fins i tot coses que no vull ni explicar. Em trobava malament, com si estigués malalt. 

 Tota la resta és història, transcriuré aquí el que vaig escriure via whatsapp a una gent que em felicitava. No es falsa modèstia quan dic que no m’agrada ser exemple d’algú que no entrena i ho fa bé. Primer per què en el meu cas generalment no es així, o m’ho curro o no tiro, i segon per què a vegades les coses surten bé però si surten malament "és muerte", com diria el meu amic Coke.
En qualsevol cas gràcies als què m’heu felicitat, una carambola m’ha dut a aquest ultra quan no tocava però en surto reforçat anímicament, no era molt agradable pensar que mai més podria fer res semblant, ara al menys sé que encara que amb la calma però sí que puc sense un desgast excessiu a nivell de lesions.
Dilluns 20: Aquesta vegada sí vull tenir el meu moment sucre. Primer de tot per l’organització, des del primer moment fins a l’últim es veu que són diferents, segueixo pensant que alguna galeta falta en els avituallaments “només aigua” però són un 10, des dels organitzadors en sí fins els metges passant pels voluntaris o els recorreguts proposats.
Evidentment la Bea, no m’agrada fer-la patir, però ho havia de fer, necessitava provar-me a prova. Gràcies per no haver-m’ho reprimit i per acompanyar-me amb els nens. Mola viure aquest món de manera familiar, els 4.
I finalment al Xavi, sé que molts vau estar atents a com anava i això que no ho havia explicat gaire, però joder, arribar a les 4 de la matinada i trobar-me un amic que no ha dormit per recollir-te i acompanyar-te a casa crec que no té preu. Hi ha qui no ho valora, però jo sí.
No m’agrada personalitzar perquè em deixo gent així que no segueixo amb la llista, però us tinc al cap.

Les Curses més rendibles