Si el Capi fa 1.24 minuts, jo què puc fer?

Doncs com a molt acostar-m’hi.
A la sortida ens col·loquem força endavant el Coke, el Jaume, el Capi, el Xavi i jo. De seguida localitzo enfront meu el buff d’en Josep Maria, amb qui havíem estat escalfant. El Capi i jo sembla que tindrem un ritme semblant però ell prefereix anar de menys a més i jo sortir fort d’entrada i mantenir la velocitat. Els altres tres sí aniran junts. Començo doncs a la meva bola, però de seguida em trobo el Jag que m’havia animat a seguir-lo ja que feia de llebre a un company i tenia la meteixa tàctica de cursa que jo. Com que va més sobrat m’ajuda a regular el ritme als primers quilòmetres, però de sobte el perdo, així que via lliure. Em trobo de nou al JM que va molt concentrat i no em fa cas, va bé i dedueixo que avui sí baixarà sobrat del seu objectiu. Jo vaig prou bé (que no bastant): en pla entre 4.05 i 4.15, pujant a 4.20 i les poques baixades a 4, això sí, forçant des del primer km. Ja a la Garriga, em passa el Ferran, tant ràpid (calculo 335) que no puc ni picar-me, millor, així no em trenca el ritme. Passo el 10,5 en 44 minuts, i ara ja només toca aprofitar les baixades per fotre-li canya. Ho faig anant quasi constantment per sota de 4, i amb els motors a tot gas, el cos, per sort, ja se m’ha adaptat. Els darrers 3km a Granollers se’m fan eterns, i fins i tot el darrer em deixo anar, el temps ja és bo i allargant la passa ja vaig prou ràpid.
No havia prequedat amb quasi ningú ja que com vaig dir estava un pelet nerviós i no volia estressar-me anant amunt i avall, però va estar molt bé, perquè amb alguna excepció, vaig poder saludar i xerrar amb molts amics, i rebre bons consells, com el del Prieto que em va dir que corrés amb samarreta de màniga curta (per cert regal de la Luchy i B10)
També me n’alegro perquè m’havia pres aquesta Mitja molt en serio, entrenant bé i el resultat ha estat conseqüent amb l’esforç realitzat.
Les dades
Pau Cortadas Guasch
Posició: 406 (4989 arribats)
Temps total: 1:25:33 Mitja 4.02min/km
Primer classificat: 1:02:01
Parcials cada 2km: 4.09, 4.09, 4.13, 4.12, 3.53, 4.03, 3.58, 3.52, 3.51, 3.42
I demà un petit comentari de tot plegat.
Penjo el vídeo de l'arribada on es veu que vaig molt sobrat ;-) Vaig pel mig, de taronja i mirant el rellotge quasi perdo l'equilibri.
Videos de la Mitja de Granollers 2010 a corriendovoy

Granollers, penúltima parada

Quan el Jaume pengi la crònica al seu blog, el meu comentari dirà que el marica sóc jo. Escrit amb tot l’orgull gay que no em caracteritza, però amb respecte i fins i tot simpatia, només faltaria. I és que del grupet que ens vàrem acabar reunint a la sortida a tots els hi vaig anar al darrera, mirant-los el cul. O sigui que vaig ser l’últim. Però amb l’orgull d’haver aconseguit amb escreix l’objectiu de baixar de 1h40”.

En una cursa a peu poden passar moltes coses, però al final, si tot va be, l’única cosa remarcable és que has fet un munt de passes, un peu al darrere de l’altre, durant una estona més o menys llarga, a ritmes més o menys sostinguts i sensacions millors o pitjors. Vaja que has pringat un matí matant-te a córrer. Quanta raó tenia en Reixach...: Què córrer és de covards!!!

Per aquest any tenia dos objectius: millorar el temps de la mitja i acabar la marató. Com a molts dels que hi érem, Granollers, a més ens havia de servir d’entrenament-test de cara a la Marató de Bcn. Aquí sí que les conclusions subjectives són contradictòries amb les objectives. M’explicaré. Content pel temps final, 1h35’42”; el ritme mig, 4’30”; i les sensacions de cames i recuperació al final de la cursa. Preocupat per una molèstia, aguda i desconeguda fins ara, a la planta del peu esquerre des de la tornada de La Garriga. A la mitja era suportable sofrir durant 9 o 10 km. En una marató encara falta massa distància per arribar al final. Això em fa patir, que un aspecte físic aliè a l’entrenament faci inviable arribar al final. Al Tools tindran molta feina durant aquest mes per evitar-ho.

Respecte de la cursa en si, comentar que el recorregut és exigent però és del que es tracta, no? (molt millor que els circuits planers); i que es nota que qui ho munta està experimentat després d’una pila d’anys de fer-ho. Un 10 en organització, vaja.

Als companys de viatge, felicitar-vos pels magnífics temps. Al Pau, a més, agrair-li el meu rècord. Una part molt important del que aconsegueixo, sempre és gràcies a ell.

Pròxima parada: mitja de Bcn + uns quants km.

Xavi

Jo m’he tret de la llet‏

A mi de la llet m’agrada tot: beguda, en iogurt, formatge… Fins i tot la mala llet!! I això ho entendrà qui conegui a la meva ex, a la qui estimo molt haig de dir. Però seguint la moda impulsada pel Pau i vist que semblo una fàbrica de mocs (com vàrem poder comprobar en la sortida de diumenge per la Cerdanya), jo em trec de la llet. I és que l’any passat ja ho vaig passar malament amb els problemas respiratoris, que em varen fer acabar tot un matí a l’Hospital de Mataró, fent-me proves per determinar que tenia una bronquitis asmática que podía derivar en alguna cosa pitjor. Allà vaig veure una información sobre l’asma, on hi havia un dibuix que cada cop que em costa respirar se’m ve al cap. És un malson, visualitzo els meus bronquis obturats i l’aire intentant passar per on pot per arribar als pulmons. Una paranoia!!! De moment la decisió sembla que ha anat bé i els mocs s’han reduït ostensiblement.
Dels vicis del Pau i del Josep Maria no me n’estaré. Per sort el pa i la cervesa encara no m’han provocat aquella panxeta tant típica… Parlant de vicis. I del Vici en majúscules?: les dones. D’aquest ja em vaig anar traient des de que conec a la que estimo molt, moltíssim. Si més no per no castigar el meu ancià cos, que ja necesita el descans del guerrer (què fanfarrón). En fi, ara ja només em queda la puta feina, que aquesta sí m’impedeix d’entrenar com cal.
Xavi

Video fixed

Després d'unes entrades molt enèrgiques ja no he escrit més de les fixed. Jo al final vaig optar per desmuntar-me els dos plats que em sobraven i ara estic buscant un protector pel de 42 dents, que sinó deixo els pantalons guapos. Tampoc m'he canviat la llanta, però sí les vull netejar i pintar, quan ho faci penjaré una foto amb la bici definitiva. Ara fa uns dies que no la toco.
Adjunto un vídeo que he trobat al bloc del Josef Ajram que m'ha molat, de totes maneres segueixo trobant més estètics els manillars plans i no els de carretera, però aquests segons deuen ser més pro.

Estic a dos dies d’una prova que he preparat molt bé, i com sempre passa quan dediques hores i qualitat a un projecte, estic nerviós. L’únic “però” és el pes, ja ho he escrit i no vull ser reiteratiu, arribo amb algun quilet de més, jo pensava que el propi entrenament dur seria suficient, però no ha estat així i no he reaccionat a temps. En fi, intentaré arriscar i fer una bona marca, arribar a la Garriga a un ritme de 4.15 cosa que em permetria dedicar la tornada a rebaixar algun minut de 1.30. A veure, no les tinc totes. Si no mantinc els 4.15, ja he vist que passar pel sensor entre 45 i 46minuts (10,5km) m’assegura fer l’altra meitat com a mínim amb el mateix temps i això sona més assequible.
Aquest quadre és de la meva àvia, està clar que no he heretat la seva bena artística.

Duatló de Muntanya de Mataró i Clinic SBR

Formar part d'un club, suposa conèixer gent interessada en el mateix que tu amb qui poder compartir sortides a més de beneficiar-se de certs avantatges. El fet de pertànyer a SBR, que està a Mataró, complica les sortides per algú de Barcelona com jo, però no vull deixar de participar en els clínics que ofereixen. Tinc intenció de fer els d'atletisme, ciclisme i natació en aigües obertes si el calendari m'ho permet, però de moment ja he demanat plaça pel de Dietètica Esportiva per Neus Caylà, li podré demanar el tema del pa.

Per altra banda penjo informació del duatló de Mataró, jo seré fora aquell cap de setmana, però penso que pot ser interessant: unes distàncies prou exigents, uns circuits de running diferents per la primera i la tercera part, i una organització per part de SBR que no dubto serà molt bona.

Cliqueu a la imatge i trobareu informació a través del bloc.

No em compris pa?

De sobte m’he sorprès dient aquesta frase a la Bea, “no em compris pa”. Un conjunt de circumstàncies ha fet que aquesta setmana hagi decidit prendre el mínim de pa possible, i encara no sé perquè.
El punt de partida és que aquest diumenge faig la Mitja de Granollers i que considero que arribo una mica passat de pes, per altra banda he llegit en blocs de grans triatletes (ara em ve al cap entre d’altres el de l’Ivan Herruzo) que han apartat el pa de la seva dieta. O sigui que el meu subconscient lluita contra la racionalitat i em fa reduir, sense que de veritat ho desitgi, la ingestió d’aquest senzill però tan apreciat aliment.
I perquè? Sóc de la teoria que per sobre de tot, l’esport no ha de ser un hobby que acabi amb les altres alegries que dóna la vida, a mi m’ha tret coses que abans valorava: sortir per les nits, emborratxar-me, dormir més els caps de setmana... Cap d’elles ara em sap greu, però per favor, que no em treguin el menjar. Així doncs penso que, fins que no pugui viure del triatló, i a aquestes alçades ho veig complicat, no me n’he d’estar de menjar res del què vulgui, és més, i ja ho he escrit en altres ocasions, un dels avantatges de fer tant esport és poder menjar el què vulgui i en la quantitat que vulgui sense problemes de consciència.
En definitiva, que entrenaré el què calgui per arribar al meu potencial, però sense sacrificis ni excessius gadgets (això és un altre tema, odio els compressport i coses per l’estil).
Però i aquesta setmana què? Suposo que val la pena, evitar menjar pa, total són 4 dies, però algú em pot explicar perquè? És que no són hidrats de carboni? I les pizzes, perquè també són dolentes? Per déu que algú m’ajudi!!!! La setmana que ve tornaré a ser normal, però fins diumenge estic cagat, és el meu objectiu i vull fer-ho bé.

MAT – Tècnica d’Activació Muscular

De mecànica, l’única cosa que pensava que sabia era canviar la roda, fins que vaig descobrir que hi ha un cargol de seguretat, que si no saps on l’has guardat ho fa impossible. I ja no us explico de noves tecnologies, que amb prou feines encerto el password i que d’ordinadors només se que el botó del cercle amb una ratlla és per apagar-lo (o era per arrancar?).
En fi que si al cotxe li falla la bugia l’has de portar al mecànic a que li canviï (si és que encara porten bugies els cotxes...). Però el bon mecànic sabrà detectar si el que falla és causat per algun altre motiu.
Això és el que em fan al Tools, on m’han solucionat els problemes al turmell dret que em van operar fa un munt d’anys, i els derivats d’una protusió a la L4. Allà vaig arribar de la ma d’un conegut amb dues hèrnies, que es va estalviar el quiròfan. Transcric una explicació sobre què tracta aquesta tècnica, i al final faré un comentari:
MAT (MUSCLE ACTIVATION TECHNIQUES)

Les tècniques d’activació muscular pretenen corregir els desequilibris musculars amb l’objectiu de millorar la connexió neurològica entre els sistemes muscular i nerviós. MAT optimitza les prestacions del sistema muscular per donar-li les màximes capacitats de control i estabilitat sobre les articulacions.
L’estrés, el trauma o el sobreús, són algunes de les causes que provoquen la denominada inhibició muscular, o falta de connexió neurològica entre el múscul, a través del fus muscular, i el sistema nerviós. La funció principal del fus és la de permetre el feedback aferent amb el SNC amb l’objectiu de disposar d’unes capacitats contràctils òptimes per a la musculatura. En cas de produir-se la inhibició muscular, el sistema nerviós haurà de buscar opcions de motricitat noves mitjançant la compensació muscular. Aquesta es produirà quan un múscul no mantingui una bona connexió fus muscular-SNC de manera que el sistema compensarà aquest dèficit buscant un múscul o més que puguin dur a terme aquesta funció.
El problema radica en que la mala connexió neurològica d’un múscul provocarà un augment de tensió en la musculatura situada a l’altre costat de l’eix amb l’objectiu de protegir al sistema de posicions de vulnerabilitat. Aquest fet és degut a la denominada llei de inhibició recíproca. Aquesta estableix que el sistema nerviós, davant de falta d’entrada aferent muscular en un costat de l’eix, incrementa la tensió en l’altra banda del mateix degut a que el senyal inhibitori enviat per part del múscul agonista a l’antagonista es veu alterat i substituït per un senyal excitador cap al mateix fi amb l’objectiu de protegir l’articulació d’una posició de vulnerabilitat. La falta de connexió neurològica entre el múscul i el sistema nerviós provocarà un augment de tensió en la musculatura compensadora, cosa que es pot traduir en forma de lesions musculars (trencaments fibril·lars, sobrecàrregues, tendinitis…) o articulars (trencaments meniscals, lligamentosos, esquinços…).
Una de les principals manifestacions de les debilitats neuropropioceptives (inhibició muscular) és la pèrdua de rang articular (flexibilitat). El sistema nerviós limitarà el rang com a forma de protecció davant de la falta d’entrada aferent muscular, degut a l’anteriorment mencionada llei de inhibició recíproca. L’objectiu de MAT serà restablir la connexió entre el sistema muscular i el nerviós de manera que aquest permetrà més rang de moviment reduint les tensions associades i incrementant el control i l’estabilitat articular.

El més divertit es veure com per millorar la mobilitat al braç dret, t’activen la musculatura associada al genoll esquerre (per fer un exemple).
En una propera entrada explicaré com apliquen a la pràctica aquesta tècnica, però ja sabeu: quan aneu al mecànic perquè s’ha de canviar la bugia, demaneu que revisin els amortidors..., o qui sap si és culpa del cargol de seguretat de la roda!!!
Xavi

Botes de futbol

Després d’uns anys sense haver de comprar botes (doncs en fa 4 vaig comprar-ne 3 parells de les Futbol Total II de la Nike com no, d’oferta a 30€ cada un al Decathlon), aquesta temporada ha tocat passar per caixa. A mi em van be les que tenen molts tacs i llargs, però ara les fan amb aquells tacs amples tant ortopèdics especials per la gespa artificial. Ja les he provat, però les trobo molt inestables pels meus turmells. També les de multi tacs petits, però amb aquestes em falta tracció... En fi, que vaig haver d’anar a la recerca de les que em van be a mi, tasca difícil. Evidentment, directa a la botiga Nike de les Rambles, on trobo les Tiempo Pro de tota la vida, que ja havia tingut feia anys. I a més per 70€ segons deia a la caixa. Li demano al dependent, que mentre me les emprovo m’explica les seves excel·lències: que si pell de cangur per tenir un millor tacte, que si sola de carbono que la fan molt resistent. I jo que me les quedo. I ell que em diu que, és clar, són cares però de qualitat... Cares? Home 70€ no és cap regal, però no m’esperava un preu inferior. Ah no!!, les de 70 eren el model inferior, de les 3 versions que hi ha... Ja podeu endevinar que les que vaig escollir era el model car..., per “només” 140€!!!! També imaginareu la burla que hi va haver al vestidor el dissabte... Un detall més: després de 4 partits i uns quants entrenaments, per fi m’han deixat de fer mal els turmells. Ja patia perquè es repetís el cas de les Asics...
Xavi

Grapasport by Guillem Ballvé

Us explico una petita història.
Quan un té un accident, i més si aquest és que se’t clavin unes grapes al dit intentant carregar-les, el què fa és cridar, plorar o si més no desenganxar-se-les, però quan això passa i els dos implicats tenen vena artística, l’accident es converteix en “GrapaSport en mi dedo”.
Així doncs, els nostres dos protagonistes, en Guillem Ballvé, que era qui havia rebut la punxada i en Luis Tinoco, van decidir mantenir la calma davant la tragèdia i buscar-ne un costat positiu o si més no artístic, i ho van aconseguir.

I finalment l’autoretrat del Willy, que també és un crack amb els coctails i que juntament amb l’Emma durant més de 10 anys sempre (sense cap excepció) m’han tractat de puta mare al Margarita Blue.

Va de blocs

No us vull enganyar, m’agrada veure que Ironpanic està creixent, m’agrada que la gent em segueixi, i sobretot que comenti. És espectacular, també, el canvi que hi ha hagut abans i després de l’Ironman, Si al gener del 2009 tenia 314 entrades noves, és a dir unes 10 persones diferents entraven al bloc al menys una vegada cada dia, vaig acabar l’any amb més de 700, i aquest gener anem pel camí. Sé que una de les raons és la importància de la xarxa, i per tant agraeixo als bloggers que han incorporat l’enllaç d’Ironpanic en el seu concorregut bloc, i no vull ser menys. És per això que he actualitzat la llista amb dos o tres de nous.
http://trixavi.blogspot.com/ Vaig descobrir el bloc d'en Xavi Garcia perquè ell s’havia fet seguidor del meu, l’he anat llegint de tant en tant i la veritat és que aviat això de TRIATHLETE BEGINNER quedarà obsolet. Per cert, ideal per practicar anglès.
També veig que rebo entrades de www.trotamillas-fernando.blogspot.com/, pel què he vist el Fernando ha fet alguna triatló, però el que més m’atrau del bloc són les curses de muntanya de llarga distància. Després de Cavalls del vent, vaig pensar que quan se’m passés la febre triatlètica em dedicaria a aquest tipus de curses/marxes, així que no anirà malament tenir referències. Fa un temps que no actualitza, però espero que ens ofereixi noves entrades aviat.
En fi, gràcies a tots dos per tenir-me present en les vostres xarxes.
I parlant de marxes, si a Catalunya hi ha un referent en llarga distància, aquest és París Canals, aviat penjaré un post que té sobre nutrició, però ja d’entrada us en deixo l’enllaç http://ultraparis.blogspot.com/

I com no tenia cap foto per il·lustrar el post i havent penjat més de quinze imatges d'esportistes sexys, no podia deixar de penjar la top de les top, o sigui la Bea. Sé que per això em caurà una bronca, però no ho he pogut evitar...