Primeres inscripcions

Amb la primera setmana d'entrenaments, arriben també les inscripcions i de moment ja estic apuntat a Granollers i a la Mar i Murtra. Les dues curses em venen molt de gust, tant per la companyia que tindré (de moment a Granollers ja s'ha apuntat el Xavi i a la Mar i Murtra ens trobarem també una bona colla) com per les ganes d'anar ràpid i especialment vull fer-ho bé a la Mitja. No sóc una persona gaire amant de passar-me hores i hores per millorar marques, m'agrada més provar nous reptes, però crec que el meu potencial és baixar de l'hora trenta, i aquesta temporada segur que tindré menys temps per fer tirades llargues la vull dedicar a ser una mica més ràpid, cosa que millorarà les meves tris.
Per Granollers ja no queden places, ens ha anat d'un pel, per la Mar i Murtra que jo sàpiga no hi ha tanta falera, però mai se sap.
També tinc previst fer la Sant Silvestre si, com sembla, passarem el cap d'any a Barcelona.

Avaluació material 2009

Moltes vegades he fet entrades comentant el material que em volia comprar o que directament adquiria. Considero interessant, després d'un cert periode, avaluar com m'han anat les "eines" que he anat utilitzant. Per desgràcia cap de les marques em patrocina, així que a diferència d'altres cracks puc parlar sense embuts de tot plegat. Aquí va...

Ulleres Eassun Spirit
Estic content amb la compra realitzada, són unes ulleres molt lleugeres, que s’adapten perfectament als ulls i que tallen bastant el vent, en tot cas qualsevol Eassun de 50 euros també ho compleixen, per tant la diferència serien els vidres fotocromàtics. El canvi de clar a fosc i viceversa no és tan ràpid ni tan radical com un voldria, però suposo que la tecnologia arriba fins on arriba, i va prou bé. Pendent de provar-les en un dia de més sol, li dono un 7.5. Un punt a millorar és que, imagino que per raons d’estètica, la part superior de les ulleres és una mica baixa, i si vaig acoplat mirant endavant em molesta una mica ja que em tapa un pel de visió.
http://www.ironpanic.com/2009/10/regal-i-autoregal.html
Casc Speciallized Sworks
Un es pensa que si un casc val 180 euros anirà fins i tot més ràpid. Sincerament el casc és guapíssim i força lleuger, suposo, i espero no saber-ho mai, que si mai el necessités, em protegiria més que qualsevol altre, però a part d’això segueixo pensant que amb un de 70 euros ja faria. Curiosament, en tirades molt llargues, em molesta una mica a la part del front. Per tot això li dono un 7.
http://www.ironpanic.com/2009/07/temitas-casc-entrenament-i-real-dreams.html
New Balance 1063
No puc estar-ne 100% content i el tema del calçat em comença a preocupar, fins al darrer any i mig no havia notat molèsties a la planta del peu i cap ungla se m’havia posat negre. El que no estic segur és si el problema és el calçat o sóc jo, crec que els meus peus cada vegada són més delicats, en bici tampoc vaig còmode. Encara no tinc clar què faré amb les pròximes. Sigui com sigui el cert és que en competició m’han anat força bé, així que també li cau un 7.
http://www.ironpanic.com/2009/03/new-balance-i-zoot.html
Tèxtil 2XU
Força content. Les dues equipacions que em vaig comprar a principi de temporada cobreixen les meves necessitats. La blava, d’una sola peça, d’un material una mica més gruixut i repel·lent a l’aigua em va perfecte per les sprint i olímpiques. Amb la vermella de dues peces, guanyo tres coses: butxaques als pantalons i a la samarreta, badana més acotxada al culotte i polivalència per amortitzar els pantalons en sortides d’entrenament (no em veig gaire sortint a entrenar amb el trisuit blau). Un 9.
http://www.ironpanic.com/2009/01/hasta-con-tripita-te-queda-bien.html
Forunner 305
Amb el Forerunner 310 han aconseguit el pulsòmetre ideal per als triatletes, especialment els que l’utilitzen per competir. El 305 té dos grans problemes respecte al nou: no és 100% submergible i la bateria dura 10 hores. Igualment, penso que ha estat una de les inversions més bones que he fet, ja que per un preu molt ajustat, tinc l’eina perfecte per a saber, estudiar i descarregar les dades d’entrenaments, cosa que m’apassiona. Així doncs si teniu pasta aneu pel 310 (per mi, millor que els 400), però si no aneu sobrats el Forerunner 305 és espectacular. Un altre 9.
http://www.ironpanic.com/2008/12/and-winner-is.html
Sidi Zephir 2009
Aquí sí la vaig cagar, com he comentat abans tinc molèsties als peus en tirades llargues, cosa que no sé si solucionaria amb un calçat més car o d’una altra marca. Crec que les Sidi Zephir són més que correctes, però penso que hauria d’haver buscat unes específiques de Triatló, vaig descartar les Sidi per massa ventilació, però hauria d’haver buscat altres marques. Un 5, no tant pel material en sí, sinó perquè no quadra amb les necessitats d’un triatleta.
Zoggs Predator Wiro-frame
Bona compra, repetiré. Respecte a les Speedo he guanyat bàsicament dues coses: major visibilitat i tot i que de tant en tant en piscina m’hi entra aigua, simplement ajustant-les correctament i sense necessitat d’apretar-les en excés ja se m’ajusten perfectament. Això és important en llarga distància ja que les speedo em provocaven mal de cap si feia entrenaments de més de 50 minuts. Des del principi se m’entelaven bastant, però des que faig el ritual de mullar-les més lapo ja no tinc problemes. Una altra avantatge se m’acabarà aviat, i és que per la Bea era fàcil detectar-me amb les ulleres blanques, però ara cada vegada n’hi ha més. Un 8.
http://www.ironpanic.com/2009/01/els-reis-deuen-ser-triatletes.html
Neoprè ZOOT
Zoot és una marca que m’agrada i que està triomfant bastant entre els triatletes de Catalunya, però jo no puc dir que estigui content amb el Fuzion. Tampoc n’he provat d’altres, així que el meu comentari no té gaire credibilitat, però em dóna la sensació que és més rígid que d’altres, a la vegada que delicat, i per 300 euros hauria de tenir un rendiment millor. Sigui com sigui aquests problemes són només importants en l’Ironman, ja que fins i tot per fer 2km és perfectament vàlid i millora molt els meus registres. Un 6,5.
http://www.ironpanic.com/2008/06/ms-de-material.html
NB trail
Va prevaldre l’estètica a l’eficiència i al ser un calçat que també volia utilitzar pel carrer i viatjar, vaig escollir una talla un pel justa per què no se’m veiés un megapeu. Això és un gran error, especialment per wambes de muntanya i a vegades em molesten una mica, però de totes maneres aquestes molèsties mai s’han traduït en problemes als peus i la veritat és que n’estic molt content. Li dono un 7 pel tema de la talla, però es mereixen un 8.
http://www.ironpanic.com/2008/05/material-cavalls-del-vent.html
Merida Scultura
Què en puc dir?, cuidant-la com cal i fent les respectives revisions, estic content de la bici que ha de durar alguns anys més. Tinc previst treure-li el suc durant algun any més i després si segueixo amb les triatlons de llarga distància complementar-la, que no substituir-la, amb una cabra. Una bici més a casa. Només hi ha un però, i és que la sensació que tinc és que és una mica més pesada que altres bicis de la mateixa qualitat. Un 8.5.
http://www.ironpanic.com/2008/05/ja-la-tinc-per-fi-he-aconseguit-la-meva.html

De Marató a Atenes no hi ha 42km

Si és que el maleït mur del km 30 no podia ser només físic sinó també històric i ens fan córrer 7km més que el famós soldat que al 490ac es desplaçava de Marató a Atenes per enunciar la victòria dels grecs sobre els perses i després queia mort. De fet, ni tan sols se sap res d’aquest missatger, i l’únic que va fer el recorregut va ser un altre soldat per demanar reforços.

El nom si que és degut a aquesta gesta, però d’on ve la distància? Doncs és la que la reina d’Anglaterra va decidir quan en els jocs olímpics de 1908 a Londres es va decidir que el recorregut seria des del Castell de Windsor fins a l’estadi White city, o més concretament fins davant del palco, així que aquests metros extres són per saludar la família real anglesa, olé!
La setmana passada el Sander m’explicava que Jona Lendering, un historiador holandès, s’ha dedicat a través de la seva web www.livius.org a desmentir fets històrics com aquest de la distància de la marató. A mi realment em va sorprendre, però després buscant per internet resulta que a la wikipedia ja ho explica. Us envio un parell d’enllaços on ho comenta més detalladament.
News at LacusCurtius and livius

Wikipedia

Primera cursa del calendari

Doncs amb el grup d'amics del fòrum "El món del córrer" hem mig concretat la Mar i Murtra com a cursa de trobada i també penso que pot ser bona per tots aquells que estigueu entrenant per la Marató, queda força d'hora, com un mes i mig abans, però són 20km que ajudaran a entrar en competició i probablement saltar un esglaó en els entrenaments.
Tot i ser de muntanya no és tècnica, té 10km més o menys plans, després uns 5 fins a arribar al punt més alt i després és pràcticament tot baixada (5 més). Jo no sé com estaré per aquella època, però arribar, arribaré segur, i per tant després podem compartir la butifarra tot xerrant.

http://ropits.com/cgi-bin/cal3.pl?Accio=Veure_info_cursa&ID=1&nom=Cursa_Mar_i_Murtra

Aquesta setmana mateix m'hi inscric.

Novetats Ironpanic 2010

De cara al 2010 hi haurà algunes novetats, encara estic pendent de veure quin serà el meu calendari de competicions que a hores d’ara està subjecte a moltes circumstàncies, tant personals com esportives. Pel què fa a la personal, els que em coneixeu ja sabeu de què va i fins que estigui “resolta” no puc, ni vull, fer gaires plans, especialment pel què fa a la bici... Això per tant afectarà i molt en la meva pròxima temporada de triatló. La meva intenció és no fer un Ironman ja que no vull sacrificar un altre any meu i sobretot de la Bea (no cal estirar en excés la corda), però sí tinc molt clar que repetiré l’experiència tantes vegades com el meu cos, la meva ment i el meu entorn m’ho permetin, i si no hi ha canvis prefereixo fer l’Ironcat abans de començar la meva aventura per l’estranger. Això però ja són coses del 2011.
Ja parlaré doncs del meu calendari i intencions mica en mica i a mida que avanci la temporada, ara de moment em centraré en nedar i córrer de manera més o menys seriosa i disposar de temps per sortir a fer BTT amb els amics.
La novetat principal serà continuar amb el què vaig començar l’any passat quan “el blog de Paco Guasch” es va convertir en Ironpanic i és tenir un nou convidat cada temporada. La passada m’acompanyava el Nico amb qui començàvem l’aventura cap a l’Ironman, però circumstàncies personals, esportives i laborals l’obligaven a prendre’s un descans tant a nivell esportiu com pel què fa al bloc. Sigui com sigui li estic agraït per haver compartit entrenaments, competicions i sobretot il·lusions, sé que si vol algun dia serà Ironman, però que per ser-ho cal estar-ne convençut i tenir forces per entrenar, quan ho tingui serà molt bo, no en tinc cap dubte.
Durant aquest 2009 he entrenat sol, però també hi ha hagut molta gent que en major o menor mesura m’ha acompanyat. Un d’ells, potser el que més, ha estat el Xavi, que a més ha hagut d’escoltar moltes de les meves dèries, tant quan tenia un dia positiu, com quan era negatiu, i aquestes no eren tant agradables. A més coincideix que ha realitzat un any molt complert participant en moltes de les triatlons sprint i olímpiques que s’han fet a Catalunya i té la intenció de seguir amb aquestes ganes de cara al 2010. Per tot això he pensat que estaria bé que fos ell el convidat d’aquest any per a què, quan li vingui de gust, ens expliqués el què li passi pel cap. Buscarem, també, compartir tantes proves del calendari com ens sigui possible, i de fet ja n’hem començat a parlar.
No cal dir que tot i que la combinació de noms també seria graciosa, Ironpaxi, conservaré Ironpanic perquè ja m’agrada i perquè en el fons així va començar tot. En definitiva que les novetats són que no faré cap Ironman i que encara no puc confirmar res de cara a l’any que ve, tot i que ganes i idees al cap en tinc un munt, i que aquest any serà el Xavi qui m’acompanyarà virtualment en el bloc.

Ja tinc el tattoo d' Ironman!!!

La veritat és que cada vegada ho tenia més clar i a més, malgrat el complot de la Bea, a l’enquesta va guanyar vermell, així que amb aquesta idea anàvem cap a Sant Feliu per a fer-me per fi el tatu. L’únic que m’havia fet dubtar una mica era la insistència de la meva mare en el fet que els tatus negres es poden treure i els de color no, però ho dic més per a què qui estigui llegint això ho tingui com a informació que no pas per a fer-me canviar d’opinió a mi.
De seguida estàvem a Tatoo Odin i entràvem a la sala de tatuatges. El sistema, imagino que igual que en altres llocs, és que et fan una calcomania que et deixa el dibuix pintat a la pell i així pots veure com et queda i el tatuador et pot fer exactament el tatu que vols. Després de dos proves de mida i d’acabar de decidir que seria vermell amb el ribet negre doncs ja només em quedava relaxar-me i deixar la feina a l’artista. Les primeres sensacions no són molt doloroses, simplement és una agulla que va resseguint el perfil del dibuix, el fotut va arribar quan canviava l’agulla per una altra plena de punxes (totes dues a estrenar, evidentment), per omplir el logo. Aleshores sí que és una mica més heavy, però en tot cas res que no es pugui suportar, així que després d’uns quinze minuts (no ho vaig calcular, però em va passar força ràpid), ja estava fet. Ara només queda cuidar-lo, de moment rentar-lo amb aigua i sabó, pomada cicatritzant i tapar-lo amb el paper transparent de cuina (?) tres vegades al dia.
Tot i que això potser ho han de dir els experts, estic molt content amb el lloc escollit: per les aparents condicions higièniques, per les explicacions donades en tot moment i per com m’ha quedat.
En quant al tatu, doncs m’agrada molt com m’està quedant i la Bea segueix cabrejada perquè no li vaig fer cas amb el color, però sé que també li agrada (no ho admetrà, evidentment). L’únic dubte és que estèticament encara l’hagués fet més gran, però crec que és la mida perfecte en quant a estètica i discreció.
Us deixo amb el vídeo.

Neda el món

A finals de novembre hi ha una travessia interessant i que a més seria un al·licient per seguir anant a la piscina, de totes maneres tenint en compte que estaré sense poder nedar fins el 12 o 13, potser serà una mica just. En el darrer mes no he fet més de 5km de natació, així que dec haver perdut molt, però si m'ho prenc amb calma crec que puc fer els 4km de la travessia. En fi, jo ho publico i ja veurem si m'hi apunto. La segona convocatòria del projecte Neda el Món és al Baix Maresme, entre les viles de Premià de Mar i El Masnou. El dia per a tal esdeveniment serà el 22 de novembre a les 9:00.
La sortida es farà des de Premià de Mar [...] . Ens trobarem un punt d'avituallament vora l'aigua a l'alçda del Club Ocata Vent, i, seguirem nedant fins al Club Nàutic El Masnou on acabarà aquesta travessia de 4000 metres. [...]
Respectant la nostra filosofia, aquesta és una travessia no competitiva, on recomanem la utilització del neoprè. Sempre que el suport marítim de caiacs i embarcacions sigui suficient, es faran grups de nivell per tal de poder anar el màxim d'agrupats per tal de poder arribar tots al final de la prova.
Per inscriure-vos, només heu d'enviar un correu al grup Neda el Món nedaelmon@gmail.com deixant el vostre nom i telèfon.
Tota la info a http://nedaelmon.blogspot.com/2009/10/travessia-nedant-premia-de-mar-el.html

Pilar Hidalgo

Un mes abans del Challenge la Pilar Hidalgo quasi es quedava en la carretera que va d’Alp a Puigcerdà durant la Triatló que s’hi celebrava el 5 de setembre. Un problema de cor que gràcies a la seva força, i a l’ajuda de molta gent en els moments de l’incident, no la va matar, però sí que ha obligat a què es retiri una de les grans del triatló, campiona del món sub23 i olímpica a Atenes.
En aquells moments no vaig voler publicar res al bloc per a no alarmar al meu entorn, especialment a la família i a la Bea, que ja estaven prou preocupats pel fet de portar al límit el meu cos en una prova tant important.
Ara que ja han passat un parell de mesos vull retre-li un petit homenatge i desitjar-li sort en els seus futurs projectes: una secció d’entrenaments (www.entrenos-triatlon.es) i una empresa dedicada a la logística de desplaçament, inscripció, hotels... en proves Ironman (www.triatlon-viajes.es).
En la seva web trobareu l’esfereïdor relat del què li va passar al triatló de Puigcerdà a més de poder-la seguir i veure qui va ser, qui és i qui serà Pilar Hidalgo.

Ironman tatoo

Vermell o negre? La veritat és que no sé si faré cas a l'enquesta (començo bé), però com que tinc dubtes reals de si fer-me'l vermell o negre, tinc ganes de saber l'opinió de la majoria, sobretot si guanya alguna de les dues opcions de manera radical. A més si me'l faig vermell he de decidir si amb ribet negre o no, però aquesta decisió tant difícil ja l'assumeixo jo ;-)
La meva idea inicial era negre, especialment per la seva discreció i perquè penso que si el color perd intensitat pot quedar molt cutre. Però mica en mica el vermell ha anat guanyant força (en contra de la Bea), i ara és la meva preferència, el trobo més estètic (a les fotos queda molt guapo).
Doncs això A VOTAR i després veuré si us faig cas jiji
He fet un recull de tatoos trobats al google images.

K-swiss Kona S

Ostres, aquestes sí que molen! Just ahir parlava de les dues wambes que més m'agraden i avui veig aquestes que les trobo espectaculars. La putada és que només les venen als Estats Units, així que si algú hi va que em pilli un 11. Valen $100, que són poc més de 60 euros, i també estan en blau.

Les característiques són semblants a les de les Noosa, molt lleugeres i transpirables (després d'escriure ahir vaig veure que també tenen un sistema per expulsar l'aigua i la suor), però no posa que siguin pronadores.

Digueu-me hortera...

... però les Gel-Noosa cada vegada m'agraden més. Fa temps que vaig darrera unes ZOOT, però la veritat és que m'han cansat una mica ja que un de cada tres triatletes les porta (exagerant una mica). Encara no les descarto i si trobo una bona oferta me les pillaré, però ara vaig darrera de les Asics Gel-Noosa, i només hi ha dues coses que em tiren enrera: són pronadores (quina mania Asics en no fer neutres les wambes top del mercat!) i l'altre és que no portin un sistema de cordatge semblant al de ZOOT. Com ja he escrit en altres posts, si vull unes wambes de triatló m'interessa que siguin sobretot per les tri curtes, i el tema dels cordons és clau. Per altra banda no sé com són de transpiració i és que les ZOOT tenen un sistema per expulsar l'aigua i he de dir que en moments de l'Ironman vaig notar els peus força mullats.

En fi seguiré estudiant el mercat i a veure les novetats per l'any que ve.

Regal i autoregal

Ara faré una mica de ràbia, i és que a les moltes virtuds que li coneixeu a la Bea n'hi ha una que ha estat clau per a què jo pugui ser Ironman: i és que m'ha recolzat des del primer moment a l'últim. El primer es traduïa amb el regal del llibre de Don Fink el dia de Sant Jordi del 2008, allò suposava no només que ja tenia una guia d'entrenaments sinó també que la Bea em dèia "endavant, estem junts en això". L'últim detall diguéssim que ha estat més material, i és que l'endemà del Challenge tenia aquest "peluco" esperant-me a casa; ja de per sí és un regalàs que no sé si em mereixo jo o ella per aguantar-me tots aquests mesos, però és que a més darrera hi ha inscrit exactament el què vull recordar d'aquesta prova: FINISHER'09 3.8,180,42.2.
Per part meva i després de 4 o 5 anys amb les Spiuk, vaig decidir que ja estaven ben amortitzades i que em mereixia les Eassun que havia vist a Tomàs Domingo. Així doncs, la setmana passada m'hi arribava i queien les Spirit, que a diferència de les Spuik tenen un vidre fotosensible que s'adapta segons la quantitat de llum que hi hagi. De moment són molt lleugeres i còmodes, ja veurem de cara a l'estiu si en un dia amb sol de veritat són suficients. El que sí és segur és que em queden de puta mare amb el casc i la bici, jiji.

El resultat.

Resum de la temporada 2009

Vist ara en fred, és molt possible que la lesió d’adductor m’anés bé per a realment descansar abans de la llarga temporada que m’esperava. Feta la Behobia ja amb clares molèsties vaig començar un període de recuperació que va acabar derivant en un descans total a principis d’any. A curt termini aquesta parada total va ser molt dura, tenia ganes de córrer, de fer esport, m’havia proposat passar un hivern divertit: jugar a handball, a futbol, esquiar... Fer en definitiva el què se’n diu oci abans de tancar-me en el món de triatló durant 6 mesos. No vaig poder fer res de tot plegat, i a més els primers entrenaments van ser caòtics, amb sensacions mai viscudes d’esgotament total, de no poder anar més ràpid.
La solució va ser fer un aterratge lent, amb competicions on les marques estaven lluny de les millors, però que m’exigien un esforç extra, en concret dues mitges i la cabrilenca. Arribava doncs en un estat de forma baix, però ja amb una base creada i amb dos grans reptes en menys de dos mesos, Terra de Remences i la marató de Perpinyà, fent també un entrenament de qualitat amb la cursa de Collserola seguida de 90km en bici. Aquí els temps ja m’acompanyaven.
Marxa cicloturista de Remences
Temps 6.30.30.
Posició: 626 de 1133
Temps primer: 4.55.00
Collserola
Temps 59:40
Posició: 138 de 719
Temps primer: 45.11
Marató de Perpinyà
Temps: 3.27.42
Posició: 57 de 214
Temps primer 2.43.39
Després d’aquest escalfament ja vaig entrar de ple en la temporada de triatlons amb sort dispar, a Balaguer després d’una natació correcte i una bona natació m’agafa pajaron al running. Va ser una pena perquè crec que estava bé i hagués pogut fer una bona actuació, però en tot cas vaig aprendre molt dels errors comesos i em vaig presentar a Les Angles amb més experiència, aconseguint córrer bé i per tant fent una bona simulació del què podria ser l’Ironman. Vaig passar aleshores una bona època amb un gran equilibri entre viure com un ser normal, entrenar i descansar, i així em vaig presentar a la sprint de Barcelona que em vaig prendre com un “divertimento” però on vaig poder veure que tenia bons ritmes.
Half de Balaguer
Temps 05:44:39
Posició: 90 de 168 que van acabar i més de 200 inscrits
Temps primer: 04:31:37
Half de Les Angles
Temps 5:37:53.
Posició: 99 de 217 que van acabar i 259 inscrits
Temps primer: 4:34:40
Sprint de la Vila
Temps 1:09:26
Posició: 183 de 1372
Temps primer: 54:27
Ja només quedava dedicar l’estiu a augmentar volums i a millorar la meva natació en aigües obertes, tant entrenant com competint. La part competitiva van ser dues travessies, la de Sitges i la de l’Ampolla, molt diferents entre elles i que realment crec que sense deixar de ser competicions lúdiques vaig guanyar la confiança suficient com per a què els 4km de l’Ironman no em neguitegessin.
Travessia de Sitges (2.2km)
Temps 46:22
Posició: 176 de 266
Temps primer: 31:26
Travessia de l’Ampolla (3.3km?)
Temps uns 46 minuts
Temps primer: 29:24
La recta final va ser l’olímpic de Banyoles, on tot i no haver entrenat per una cursa explosiva si hi vaig arribar en un bon moment de forma, donant tot el què tenia especialment en la bici però també en el running, la natació va ser mediocre, però aleshores ja no hi havia res a fer.
Olímpic de Banyoles
Temps 02:20:35
Posició: 144 de 433 que van acabar i 529 inscrits
Temps primer: 1:55:08
I després de tot això, doncs què he d’explicar un Ironman millor de l’esperat on tot l’entrenament i competicions realitzades s’hi van veure reflectits.
Ironman Calella
Temps 10:48:55
Posició: 338 de 1.274 que van acabar i uns 1.800 inscrits
Temps primer: 8.15.37
Tot el que he explicat està resumit en imatges en aquest muntatge (té música o sigui que vigileu a la feina):

Salomon, tocate los huevos

Ahir, mirant la web de Salomon, va i em topo amb aquestes característiques d'una de les seves wambes de trail running.
"Exclusivo para la mujer: calzado moderno y rápido para ir de compras"
Vull pensar que és una errada, m'imagino al típic tio "molt de la broma", que ho escriu, es parteix de riure i després apreta sense voler l'intro i ja no pot tirar enrera. Tot i que per ser sincers ho dubto molt ja que en anglès és semblant "Women exclusive : a fast style to shop in the city"

La putada és que no he trobat l'equivalent per tio i a mi m'encanta anar de compres!

http://www.salomon.com/sp/#/footwear/footwear/trail-running/speedcomp-w-

En venta KTM LC 4000 STRADA

Un amic es ven la seva bici, la veritat és que és una molt bona oportunitat ja que té molts pocs quilòmetres, està molt cuidada i la bici és maca. Us passo les característiques, si a algú li interessa que m'ho digui.
És una KTM LC 4000 STRADA amb el Shimano 105 talla 55 (per persona de 1.75 a 1.82) A part del que hi ha a la bici s'hi ha d'afegir el pedals KEO i portaampolles de Carbono. La bici està nova, deu tenir uns 1200 km!!! (Penseu que jo aquests km els faig en dos o tres setmanes).

El preu són 1000 €, si en voleu veure les característiques.
http://www.bikezona.com/bicicletas/todobici-ficha.asp?id=6527

Se la ven per què ara vol augmentar el volum d'entrenament i competició en bici i se'n pilla una de millor, no diré quina perquè fa molta ràbia ;-)

Per cert en principi sortirem aquest dissabte al matí amb ell o sigui que si algú la vol veure ja sap.