Ganadores del Proyecto Raidlight

Hace pocos días os hablaba del bloc de Ser3gio, pues precisamente fue ahí dónde oí hablar de Raidlight., una marca pionera especialmente en complementos de trailrunning. También en su día hice alegoría de la web de Carreras de Montaña  y si no lo hice lo hago ahora porque me parece de las mejores que hay en el mundo del trail, desde crónicas y videos de las carreras, hasta pruebas de material pasando por promociones de las marcas, entre ellas la de TEST Fielder de Salomon (donde no hubo suerte) o la de ahora de Raidlight en la que sí hemos ganado.

Empecemos por el principio: Raidlight ha optado por una forma diferente de promoción/patrocinio, en vez de tener a varios pros tiene solo a algunos pero por el contrario subvenciona el material a miles de corredores populares, de manera gradual a su actividad y a su calidad.

Así lo explican ellos

En lugar de contratar a dedo a cinco campeones escogidos por sus resultados, remunerarlos y vestirlos de pies a cabeza con la marca, Raidlight decidió crear un equipo abierto a todos aquel que quiera unirse. ¿Por qué? Porque creemos que para evolucionar los productos o prepararse para una carrera no es necesario para ser un corredor elite sino tener algo interesante que decir. Así creamos el Raidlight Team, una comunidad de usuarios de Raidlight de la que la marca se beneficia pero también los corredores, ambas partes dan y ambas partes reciben. Participa y recibirás «Km Raidlight», equivalente a puntos, y canjeaolos por productos y descuentos.

Todo el mundo puede ser parte de este equipo

Yo ya me he hecho del Raidlight team y voy de momento a por mis primeros 400 puntos. http://es.raidlight.com/El-Raidlight-Team-el-equipo-de.html

Siguiendo con esta filosofía propuso un concurso en el cual se premiaría con material a aquel que presentara el reto que ellos consideraban más atractivo. Pues nada, a solo 3 días del cierre del concurso ponía a darle vueltas a la cabeza. ¿Dónde, cómo, con quien? 

El con quien fue rápido, en Prades me quedé con las ganas de correr con mi primo Marcel así que a él se lo propuse y no dudó ni un momento. El como también venía dado, corriendo. Y faltaba el donde. Pensé en repetir lo del Camino de Santiago, pero me pareció poco original, también me vinieron a la cabeza algunas barbaridades pero eran poco atractivas, finalmente me decanté por un reto turístico, de gran belleza y duro: recorrer corriendo algunos de los Castillos Cátaros, concretamente los que ya conocía. Una ruta que había hecho en coche y que ahora quería recorrer a pie. Se trata de un reto a nivel de volumen, con largos recorridos, y también con desniveles ya que los castillos solían situarse en las partes más altas de las montañas.

En breve detallaré el proyecto, estamos buscando las fechas. Bea ya me ha dicho que le encantaría acompañarnos a las ascensiones finales de cada uno de los castillos, y evidentemente todo aquél que quiera recorrer los 225km (o 195, estamos acabando de determinarlo) ya sea en bici o corriendo, será bienvenido.

Y aquí la noticia donde nos comunican que hemos sido seleccionados junto a otros dos proyectos y donde habla un poco del nuestro

http://es.raidlight.com/Ya-tenemos-ganadores-del-Proyecto.html

Y su Facebook, seguidles porque sus promociones son constantes

https://www.facebook.com/RaidlightES?fref=ts

Distensión de los ligamientos metatarsianos

O el que és el mateix, una bona i una mala notícia. La bona és que desmenteix una preocupació, i és que no hi ha fractura per estrés, que els ossos estan perfecte, la mala és que hi ha una lesió, que requereix una setmana més de repòs.

La lectura que faig és que em presentaré a la sortida amb molts menys kms dels que volia, amb tota la planificació d’entrenament de les últimes 6 setmanes, que no són poques, enviada a la merda i amb la confiança per terra (sé que el dolor apareixerà més d’hora que tard). Les ganes però estan intactes.

Com que no vull que aquesta entrada quedi gaire al bloc, demà explicaré una bona notícia de la mà de Raidlight.

Ser3gio

Vaig descobrir aquest bloc després de Cavalls del Vent, millor dit el vaig redescobrir perquè resulta que ja el tenia enllaçat. El cas és que el Mikel em va enviar un enllaç amb la opinió del Sergio sobre el què havia passat, i tot i que admeto que estava en desacord en algunes de les coses que deia, els arguments eren sólids i treballats.
La veritat és que el bloc del Sergio es insultant, o dit d'una altra manera la seva manera d'escriure fa que blocs com els meus i molts d'altres (no rebré només jo) siguin ridículs. Qualsevol pot escriure a internet, o tenir un bloc, com a prova un exemple, però no n'hi ha gaires que ho facin amb la qualitat, el grau d'informació i l'interès del Sergio.
Us passo aquí l'enllaç, amb la darrera entrada
http://ser13gio.blogspot.com.es/2013/05/uros-tutti-frutti.html
Però no deixeu de navegar, trobareu coses molt interessants, l'opinió sobre Cavalls del vent tenia ni més ni menys que 79 comentaris. Per cert una última cosa a destacar, contesta a tots i cadascún d'ells, no entenc la gent que té de tant en tant un, dos máxim tres comentaris al bloc i no es digna a contestar.
PD: Bastús, potser caldria fer-li una oferta de disseny, la portada no mola gens.

Tot al vermell

Ja que no podia córrer he intentat mantenir la forma a base de bici.

 Aquest cap de setmana provo, després de 3 setmanes sense córrer, una d'elles fent spinning, aquest cap de setmana tornaré a córrer, no sé si estic recuperat del tot, les sensacions no són 100% bones, però ara a tants pocs dies de la Ultra de la Cerdanya és caixa o faixa.
És una pena perquè estava a full, em notava molt bé abans i després de la TRAILWALKER, però ara ja no sé.

Crec que l'he cagat, no vaig anar al metge perquè pensava que era una tonteria, potser ho és, però ara no ho sembla tant. A més ho admeto, anar a un metge o un trauma amb una lesió, per mínima que sigui, i dir-li que tinc 200km per endavant em fa vergonya. No estem parlant de la pericarditis de l'any passat, és a dir si realment tinc una petita lesió al peu, el pitjor mal que em pot passar és que acabi amb el peu destrossat, com a hobby que és el running, no tinc problemes en pagar aquest preu. També l'he cagat amb una cosa que porta la Bea insistint-me des que ens coneixem, i ja fa temps d'això, i és que m'he de fer d'una mútua. Veient els reptes d'aquest any i els del que ve, ho tenia plantejat, però han passat els dies i ja és massa tard. Penso que la sanitat pública funciona però és lenta en aquest tipus de casos i vaig descartar anar al traumatòleg perquè sabia que com a mínim trigaria les dues setmanes que he estat en repòs. Aquesta setmana mateix, fora GOLTV i welcome mútua.

I per acabar amb bon regust, avui tinc bons feelings.

Efecto Mariposa

El efecto mariposa es un concepto que hace referencia en la noción del tiempo a las condiciones iniciales dentro del marco de la teoría del caos. La idea es que, dadas unas condiciones iniciales de un determinado sistema caótico, la más mínima variación en ellas puede provocar que el sistema evolucione en ciertas formas completamente diferentes. Sucediendo así que, una pequeña perturbación inicial, mediante un proceso de amplificación, podrá generar un efecto considerablemente grande a mediano o corto plazo de tiempo.

Doncs la puta variación ha estat la butllofa de la Trailwalker, una merda de butllofa que em vaig petar immediatament, però no va ser suficient. Per què airegés vaig vestir-me unes xancles i passejar amunt i avall mirant llibres (just era Sant Jordi) amb elles no seria l'ideal amb uns peus post 100km així que em va sortir una molèstia en la part superior del peu. Aquesta ha fet que comencés a caminar amb la part exterior i ara ho tinc tot carregat i adolorit.

Estic fins la p... ja que el cos em demanava canya.

Competint i aprenent

Ho sabia, estava convençut que tard o d'hora sortirien els resultats de l'entrenament i per fi el darrer mes ha estat així. Dues curses llargues i molta formació. El cos m'ha reaccionat i m'he alimentat bé, he pogut veure molt isotònic i en definitiva he après a cuidar-me. He millorat molt en l'autocontrol ;-) en saber anar en grup. Tot i que penso que sóc un tio molt útil per a obtenir bons resultats en equip, no ho sóc tant per anar a gaudir de l'esport i punt. Quan em poso un dorsal m'agrada anar fort, però com he dit en aquestes darreres curses he après a adaptar-me als ritmes dels damés (també s'ha de dir que els ritmes han estat en bona part del recorregut exigents per a mi, així que a vegades era jo qui anava a remolc).
Primer vam fer la marató de HUTMCD a Prades: una primera meitat molt bona i divertida a ritme còmode. La segona amb l'Albert i parcialment el Sandro, a tope, provant la cohesió del pròxim equip a l'Ultra de la Cerdanya. Crec que el resultat va ser excel·lent i si bé amb l'Albert sóm diferents en quant a ritmes, jo sóc més ràpid en pla i ell amb desnivell, vam formar un bon tàndem. També vam percebre la diferència entre anar fort i anar tranquils, el desgast a la segona part va ser alt, això ens ha de fer ser conservadors al juny.

Resultats
Oficials: http://www.naturetime.es/ftp/353_20130409093334.pdf
Amb el seguiment es pot veure l'evolució de la segona part, especialment amb el track de l'Albert des de Montral, vam fer una bona segona volta i fins i tot, l'Albert va veure que l'últim parcial, de baixada, és millor que el del primer classificat http://utcostadaurada.livetrail.net/parcours.php?course=tmcd
No vam ser conservadors a la Trailwalker, teníem un equip potent i ho vam voler provar. Ja teniu la crònica. i segueixo amb la formació: l'alimentació constant i un bon nivell de forma va fer que muscularment l'endemà no estigués pitjor que en qualsevol entrenament. Per desgràcia una important butllofa al peu dret no cuidada durant els darrers 20km per descuit m'ha impedit seguir entrenant, primer per la pròpia butllofa i després perquè al caminar malament he alimentat un dolor a la part superior del peu que m'ha fet parar una setmana per precaució.

Resultats http://trailwalker.livetrail.net/classement.php?course=iotw

IO Trailwalker 2013 Dragons 100

Llebre o tortuga? Aquesta era la incògnita. El Nacho ho repetia fins a la sacietat (la majoria de vegades liant-se), “aquesta cursa és com la cursa de la llebre i la tortuga, ara només cal saber si som una cosa o l’altra”, o el que és el mateix si els que van per davant estan anant massa ràpids i petaran o som nosaltres els que acabarem punxant. Us puc assegurar que els arguments a favor d’una molt bona marca a la Trailwalker hi eren, un equip prou potent i compensat, amb experiència en llargues distàncies i en un prou bon moment de forma. El ritme que portaven fins a Anglés, i els comentaris entre nosaltres no presagiaven problemes imminents. Però per desgràcia els ultres no sempre atenen a la lògica o més aviat al contrari, pot sonar la flauta però en general, si hi ha una mínima deficiència, aquesta sortirà tard o d’hora. I així va ser...



Foto de l'organització

Aquí ho deixo de moment. La prèvia ajudarà a entendre una mica el perquè de la petada del Nacho. Feia cosa de dos o tres mesos ell i jo descartàvem anar a aquesta edició de la cursa, havíem decidit no abusar de la generositat de la gent i deixar pel 2014 la nostra participació amb la UOC. Però fa unes tres setmanes apareixia l’oportunitat de participar gràcies a Hi Tec, era un concurs a través de Facebook que ja portava dies en marxa i on un parell d’equips anaven destacats, però després de convocar-ho als Dragons surtien dos valents i dues valentes que van dir, “perquè no, provem-ho i si guanyem doncs endavant”. El que completava l’equip era el Nacho, li comentava el tema en un dels ja mítics runnings per Collserola, i amb l’equip al complert, començavem l’ofensiva via Facebook. La paraula ofensiva realment reflecteix l’esforç fet per cadascú de nosaltres i pel nostre entorn per guanyar el concurs. Ho fem i ja som oficialment els HiTec Dragons 100.
Els dies previs són estressants, a la pròpia organització de la prova, s’hi suma l’arribada del material per part de HiTec, algunes de les coses el mateix divendres. Al final però tot està al seu lloc. En quan a la preparació física el Borjita està preparant un migIM i a més va fer una molt bona marató de Barcelona, l’Albert i el jo havíem fet també Barcelona i una marató de muntanya un parell de setmanes abans, poc desgast i bon entrenament. El Nacho per contra havia empalmat dues maratons d’asfalt i les dues amb els isquios tocats. Semblava però que dues setmanes de repòs i els compressport serien suficients, i sobretot arribava amb un entrenament immillorable, i més veient la seva marca a París més l’experiència a la Trailwalker 2012.

Foto de la Bea

Però la marató necessita més de dues setmanes de recuperació, si bé un es troba bé o eufòric per a fer 15kms, no està prou fresc com per fer-ne 100, podria haver arribat bé, però hi havia el risc que no, i així va ser.  A tot plegat s’hi va sumar un altre factor i és la inseguretat de l’isquio, el cos és intel·ligent, i al llarg dels 100kms el Nacho va arribar a enrampar la totalitat dels músculs de les cames menys els isquios, una compensació que va sortir molt cara.


Foto de la Bea

Quan a Cassà de la Selva va decidir seguir malgrat els dolors musculars i el mal feeling que tenia el cos ho va fer per nosaltres. De Cassà a Llagostera vam caminar, ni un intent de córrer, la màquina havia de tornar a lloc. Ell mateix però, va recuperar la competitivitat i va prendre una decisió brutal. No parava a Llagostera, no ens faria perdre ni un segon més. Agafava el bocata que li havia preparat la Bea i “palante”. Nosaltres teníem cames, ja l’agafaríem. Per mi aquest va ser un moment clau. Després de prendre una mica de caldo sortia pitant darrera d’ell, no volia que es passés massa temps en la foscor. En una mà un caldo, en l’altra un plàtan, el frontal i l’iboprufè que m’havia donat l’Anna. Aquesta bomba d’ingredients va ser un revulsiu perfecte, al començar la baixada vam decidir veure com estava la musculatura i vam fer una primera tirada corrent. La segona va ser ja els quatre junts, i va durar més. En la tercera tots callats, tots concentrats en els bessons del Nacho però també tots agradablement forçats per un sorprenent ritme que imprimia el que feia tot just un parell d’hores estava molt més proper a abandonar que a seguir. Ho va fer per ell mateix, per l’equip o per qui sigui, però aquells darrers 15 o 16 kms d’esforç no només van reduir molt la nostra marca final sinó que ens van unir com a equip. Em venien també les imatges de l’Enric quan ja totalment buit, li deien a Santa Cristina que anàvem setens, i es deixava tot per a mantenir la posició. Això és la Trailwalker.

Marta i Bea

L’any que ve més!
Si voleu veure més detalls de la cursa en sí, teniu la crònica al web dels Dragons

Cavalls del vent 2013 el paso por Bellver

Escribo esto en castellano por si hay gente de España interesada. Me gustaría comentar esos 10kms extra tanto a nivel técnico como dando mi opinión sobre el cambio, opinión 100% subjetiva, sin más información de la que podría tener cualquiera.

Empiezo por el tema técnico, he hecho la parte desde Bellver a Cortals y buena parte de la bajada y se trata de una bajada algo técnica en su principio pero que acaba en uno u dos kms llanos legando y sobretodo volviendo de Bellver. En el mapa, la parte llana post bajada se ve muy clara, calculo que será un km largo o más. De vuelta creo que al menos 5km (es fácil de medir, es desde Bellver hasta la primera curva de 180º) son de falso llano, pica un poco para arriba pero se podrá correr bien. Después se trata de una subida hasta el refugio por pista y sin grandes rampas, aunque creo que la mayoría irán a pié. No son 10 kms complicados ni a nivel técnico ni físico, creo que no deberían hacer dudar a la gente respecto a hacer o no la prueba por esa diferencia, pero sí complicará algo la subida posterior a Cortals, que sí es dura y que se llegará con las piernas menos frescas. Normalmente la parada en Cortals era rápida, posterior a una bajada, ahora habrá que cargar más las pilas.

Finalmente y eso sí es un dato más preocupante, si no se cambia el horario de salida, esa hora y media más de recorrido hará que más gente llegue de noche a Prats d’Aguiló y me parece que eso, insisto, si no se ha tenido en cuenta, es una barbaridad. Actualmente ya se tenía que tener un nivel medio (o medio-alto) para poder hacer Gosolans de día, se trata de uno de los puntos más altos del recorrido y por lo tanto hace frío, además es de los pocos momentos en que uno se puede perder. La subida es técnica y pedregosa, hay una llanura arriba donde no siempre está bien marcado el paso, especialmente si ha caído la noche, y no hay árboles ni referencias. Después la bajada, no muy dura pero tampoco fácil. No hace falta recordar lo que pasó el año pasado ahí. Además moralmente salir de Prats d’Aguiló de día es importante.

Ya dando mi opinión pienso que la Ruta de Cavalls del Vent es la que es y por lo tanto me entristece que la cambien. Entiendo que se inicie y se acabe en Bagà, por logística es necesario (y además la salida es preciosa) pero esta modificación nueva no la comparto.

Creo que nos tendrán que explicar el porqué, como digo, sin información extra, me vienen dos ideas a la cabeza, una positiva y una negativa. La positiva es que quieran hacer en Bellver un punto real de evacuación, pasar por un pueblo ayudará a controlar más el estado de los corredores, a tener la infraestructura necesaria para urgencias y ayudas… La negativa es que sea por dinero, porque el ayuntamiento de Bellver haya puesto pasta. Sé que en el Tour o en las vueltas ciclistas en general se hace, en carreras populares o triatlones la ayuda de los ayuntamientos obligan a que se pase por su localidad (tengo ejemplos), así que entiendo que sea posible en este caso. También puedo encontrar otras razones más deportivas, como hacer la carrera más dura o intentar conseguir un tramo con mucho público, de todo esto no opino, para gustos colores.

Dicho lo dicho, sigo pensando de CdV es una carrera brutal, por recorrido, participantes y organización, así que animo a todo el mundo a hacerla.

Duatló pares i fills

Com que em fa molta ràbia no poder participar (al Guillem li falten 4 anys), us passo tota la info d'aquesta divertida duatló. Ha de ser brutal poder competir oficialment amb els fills, i l'entorn serà espectacular.

Us informem que el proper 16 de juny a les 10h del matí, tindrà lloc la DUATLO PARES I FILLS BARCELONA 2013. L'emplaçament serà l'anella olímpica de Montjuïc (Barcelona).

Serà una prova esportiva on pares i fills, formant parella, hauran de competir corrent i en bicicleta. Les distàncies no són gaires exigents, per poder facilitar la participació del màxim número de pares/mares i fills/es, que volen gaudir d'una jornada esportiva i familiar.

Primer competirà el pare/mare realitzant un circuit de running de 3,4km. + un circuit en bici de6,2km. A continuació participarà el fill/a realitzant un circuit de running de 1.000m + un circuit de bici de 900m o 3.000m segons l'edat i acabant amb un últim tram de running de 300m on pares i fills hauran de córrer agafats de la mà i compartir el moment més emotiu de la Duatló, arribar junts a la línia d'arribada.

L'edat per participar pel que fa als fills/es és de 7 anys fins als 14 anys. A més a més de la participació dels pares, s'ha obert una categoria especial per tal de que tiets/tietes o avis/àvies puguin participar també amb els seus nets/nebots. Les classificacions aniran en funció dels membres de la parella:

- Pare + fill     - Pare +filla
- Mare + fill     - Mare+ filla
- Categoria familiars (tiets/es, avis/es)

S'habilitarà una zona lúdica de més de 300m2, on els familiars podran gaudir d'una sèrie d'activitats com inflables, taller d'alimentació, pista d'atletisme, pista de handbol i altres activitats, per tal de que tant els participants com els acompanyants, puguin passar una bona estona.

Per a més informació, dirigiu-vos a la web de la Duatló Pares i Fills www.duatloparesfills.com

Us adjuntem els pòster de la prova. Preguem en feu difusió entre els vostres socis o bé penjant el pòster a l'entrada del vostre club, ja que creiem que serà una activitat esportiva divertida i sobretot, un record molt especial per a tots aquells fills/es que els hi agrada compartir l'esport amb els seus pares i que per primera vegada, podran competir conjuntament.

Si teniu dubtes, podeu contactar amb nosaltres al 93.245.60.87 o bé enviant-nos un mail a info@duatloparesfills.com

Amb 2 minuts ens podeu ajudar!!!

Juntament amb uns amics hem participat en un concurs per formar part d'un equip per fer la Trailwalker de nou. Per guanyar necessitem que abans del 7 d'abril (aquest diumenge) poseu que us agrada la nostra foto en el següent enllaç https://www.facebook.com/photo.php?fbid=485045104884414&set=a.448328718556053.116203.167301963325398&type=3&theater. 

(si no va l'enllaç la trobareu aquí http://www.facebook.com/hitecespana).
Si a més compartiu l'enllaç al vostre mur ens ajudarà a fer-ne difusió entre els vostres.
És tremendament senzill fer-ho per tant agrairia molt que qui caigui en aquest bloc ens faci el favor de votar. Actualment tenim números de guanyar però ens falta una bona empenta per superar als dos equips que ens precedeixen.
Moltes gràcies!!!!