Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

dilluns 23 de gener de 2012

Venc Diadora Iron Mythos wambes running de Triatló

M'he equivocat de talla, de fet ja m'ho temia però només quedava un
10.5 US i volia provar per si hi havia sort.
Són unes wambes per córrer i fer la transició ràpida: preparades per
anar sense mitjons, amb velcro...
Són voladores, és a dir ideals per 5 i 10km, tot i que si algú vol fer
un Halfs amb elles (i prefereix la velocitat a la comoditat) també
serien vàlides.
Jo normalment faig un 44 de sabates i un 45 de wambes, aquestes són
UK10, US10.5 i 44.5 Europa, però vaja hauria de ser per algú que porti
normalment un 43.5 o un 44 i US10 o 10.5
Si a algú li interessen les deixaré per 70 euros, són noves.
http://www.runners.es/iron-mythos-ii-tu-zapatilla-triatlon

dimarts 17 de gener de 2012

Recta final

Fuà, què abandonat tinc el bloc! Els fans deveu estar molt impacients ;-) La veritat és que curiosament o precisament al no fer esport, no trobo el moment per escriure quatre paraules. A més des d'ahir ja torno a córrer, però com encara no sé com anirà la cosa em fa una mica de recança explicar-ho.

La prudència ha estat màxima, després de la visita al cardiòleg la setmana passada em va dir que 8 dies més d'aspirines i que malgrat notava encara cert malestar que ja estava. Li vaig demanar si podia fer esport i em va dir "que de manera moderada", vaig preferir que no ho especifiqués.
Aquest dilluns em feien ecocardiograma, com era de preveure ja no es veia cap tipus de lesió, de totes maneres la perdicarditis costa de detectar fins i tot en el seu estat màxim.
El cas és que les dues notícies han fet que volgués provar, així que acompanyat del meu pulsòmetre he volgut fer dues sessions de running: una primera en què tot i que em moria de ganes d'anar amb els companys de feina amb els quals fèia temps que no petava la xerrada corrent, vaig decidir mantenir-me sempre entre 140 i 150ppm i uns 5.20min/km. Tot i no tenir-les totes a nivell de pit, muscularment i malgrat el sobrepes, vaig tenir bones sensacions.
Però millors han estat les d'avui, corrent per València (el Jardí del Túria és un lloc magnífic pel running) se m'ha fet de nit així que he decidit no mirar més el rellotge, sempre a ritme còmode i he fet la volta que tenia prevista. En cap moment he notat la respiració elevada i de fet la mitjana de pulsacions ha estat de 150ppm per completar 10km més en 50min.
Aterraré mica en mica, però de moment estic força content.

dijous 5 de gener de 2012

Entrenament passiu


Coincidint amb l'entrada d'any i amb els darrers 10 dies de tractament, vaig decidir posar-me les piles i començar a fer el que jo anomeno entrenament passiu. Suposo que la nomenclatura tampoc és gaire original, però reflexa bé el que m'he proposat. Es tracta de seguint de repòs, intentar preparar el cos perquè arribi en el millor estat de forma.
Per començar un element evident: perdre pes. Encara no ho estic aconseguint del tot, no són dates senzilles per a menjar poc, però mica en mica vaig reduïnt els excessos. Aquesta vegada tres seran les claus: sopar menys, canviar el pa convencional per l'integral (normalment) i especialment controlar molt aquells productes que engreixen. Això és una novetat, no m'agrada evitar certs aliments com el foie, la sobrassada, salses... Però per uns mesos em ve de gust depurar.
Estar 100% recuperat de l'esquena: la veritat és que pensava que després d'un mes de repòs i d'aspirines, no seria una preocpació, però curiosament segueixo tenint força dolors en la zona de les lumbars. He fet ja una sessió de fisio, però en caldran més i sobretot abdominals i estiraments.
Reorganitzar objectius: No puc anar a saco, he de tornar amb prudència i ordre, i per tant he de seguir millor que mai el pla d'entrenament i veure bé en què i com competeixo.

dimecres 4 de gener de 2012

El destí?

Groc Dragó, número 29... el destí ha fet que el casc de l'Andrea Ianone (que té nom de iogurt) hagi estat el meu regal de reis... Ara he de buscar si hi ha algun dragonet entre tant dibuix

Si a més a més l'hagués necessitat seria la bomba, però la Bea està encantada que per una vegada demani alguna cosa que no sigui racional, útil i amb un estudi tècnic darrera. "Em mola", "te'l regalo!" "Gràcies" "Ole yo!"

dilluns 26 de desembre de 2011

Què ens espera pel 2012...


Doncs no sé, però serà variat i espectacular, tinc grans espectatives per aquest any, expectatives de tots tipus. Començaré parat, però amb les piles totalment carregades, ara ja veig la llum i penso que podré complir amb unes 9 setmanes de l'entrenament cap a la Marató de Barcelona (2 mesos exactes). Calculo a més, poder tenir uns 10 dies d'aclimatació abans, així que podré entrenar a tope aquestes 9 setmanes finals i ho faré amb la referència de ritme objectiu 4.25 que és el mateix que entrenar per a fer una marató en 3.06 (marge suficient per a la llebre de llebre de 3.15).
Amb aquesta llebre descarto d'entrada el Trail de les Fonts, dues setmanes abans, massa arriscat, però encara no descarto fer un bon temps a Orihuela, ja veurem com arribo. A mig camí la hora trenta a la Mitja de Barcelona no ha de ser, en principi, cap problema.
I els següents capítols ja arribaran.

divendres 23 de desembre de 2011

Temps de canvis

Dec estar reflexiu. Fa ara uns 17 anys la meva vida va canviar per una jaqueta.


Venia d'aquell periode tan idiota que começa cap els 15, 16 anys, en què la cara s'omple de grans, unes parts de la cara creixen, d'altres no... Un vol ser com l'Axl Rose i és com l'Slash i tot plegat et porta a un problema d'autoestima important.
No estava content ni amb el meu aspecte físic, ni amb la meva personalitat, ni amb la manera de vestir, però tan senzill era caure amb una depressió adolescent com sortir-hi. Va ser aleshores quan una jaqueta de segona mà comprada al Camello (probablement d'un iaio) va canviar la meva vida.
Què va canviar aquella simple jaqueta? Doncs per começar em va començar a agradar com vestia, l'estil de vestir va anar acompanyat de tot un moviment que començava a crear època, fortament basat en la música i grups com Pulp, Blur, Oasis. De sobte vaig passar de ser un pipiolo estúpid, tímid i insegur a algú que coneixia aquest moviment mesos abans que la resta de societat, i quan aconsegueixes això al voltant dels 17, 18 anys passes a ser el rei.

En fi, suposo que tinc massa temps lliure, que això de fer repòs és molt dur per a mi, i sobretot que no tinc paciència i vull recuperar-me ja. El cas és que he volgut tancar el cicle, aquella època va acabar fa molt i ara ha arribat el moment de donar la jaqueta a Càrites, qui sap si canviarà la vida d'algú altre.

dissabte 17 de desembre de 2011

2011 Ford Ironman World Championship

L'any passat ja compartia aquest vídeo que espero sempre amb impaciència. Aquest any és la competició femenina la més espectacular, però en general encara mola més que la de l'edició del 2010.
No tinc febre IM, de fet quasi no tinc febre triatló, però veient aquest tipus de competicions les meves ganes per tornar a exprimir el cos pugen molts graus. És impossible explicar, i fins i tot diria que recordar, les sensacions que es viuen i per tant cal anar repetint-ho de tant en tant. És precisament per aquestes ganes que ara no he de tenir pressa i no la tindré, cada dia de repòs, és un dia guanyat.
Aprofito per donar-vos les gràcies: via comentaris, FB, mails, trucades o en persona, he rebut molt suport i preocupació, i això no només m'ajuda sinó que em fa veure que el què tinc no és cap broma. Gràcies.

dimecres 14 de desembre de 2011

Si es soluciona amb aspirines no serà greu…

Fa un parell de setmanes m’agafaven unes punxades al tòrax, el primer que vaig pensar és que era normal ja que estic super catxes, però com que no passaven i de fet no ho estic tant, vaig anar al metge. Electrocardiograma, quatre preguntes i de seguida em diuen que tinc una pericarditis, aspirina cada 6 hores i repòs. Vaig millorar, a ningú li fa gràcia la paraula cardio relacionada amb una malaltia, però bé, és el que hi havia.

Ahir però, van tornar les punxades i aquí ja em vaig preocupar, de nou a urgències, i ara ja em van derivar al Sant Pau. Tota la tarda d’espera i fins a tres proves diferents van ratificar el diagnòstic, pericarditis, però va canviar la prescripció: 8 aspirines diàries les dues primeres setmanes i 6 les dues següents. A més, repòs total. Ara estic més cagat, és un tema que si no es complica no passa res, però és delicat, i això és bo, perquè us puc assegurar que faré el repòs sí o sí.

De totes maneres us explico què és perquè si busqueu a google, com vaig dir, em queden quatre dies de vida. Es tracta d’una inflamació de la membrana externa del cor, provocada per una infecció viral. Si no es cuida pot afectar al cor. En el meu cas i després de l’analítica el cor està bé, tot just petites lesions musculars fruit de la pròpia inflamació de la membrana. El que em consola és que no és un tema genètic, vull dir que no tinc cap problema de naixement i que per tant quan em curi podré seguir fent esport tal qual ho feia abans.

Dos detalls finals, no m’agrada estar malament i menys explicar-ho així que ho he anat dient en comptegotes, però les notícies volen i molts ja m’heu donat ànims i m’heu preguntat què passava. Ho agraeixo molt i per això he fet aquesta entrada.

L’altra és que he de dir que, una vegada més, estic encantat amb el servei sanitari d’aquest país (el meu no el dels altres), evidentment vaig haver d’esperar (no crec que més que a la privada), però el nivell d’atenció i professionalitat va estar molt bé. I això també ho dic perquè encara no entenc perquè no existeix el copagament, considero lògic que jo pagués part de les proves i les visites que em van fer.

I aquí les noves NOOSA tri 7, jo de moment no opino, les de noia crec que estan molt aconseguides, les de noi encara no ho sé, però la visió nocturna és espectacular. Serà aquest l’any...





dilluns 12 de desembre de 2011

Com que no puc córrer, una mica de música

Ja que estic paradet, una mica de la música que se m'ha enganxat en els darrers mesos.

Delafé y las flores azules: Ciudadanos de un lugar llamado mundo

Començant per aquets fantàstic grup que no té cap cançó dolenta i això és espectacular, els seus CDs sí valen la pena comprar-los.

Coldplay - Paradise

Per mi la millor de Coldplay (possible banda sonora oficial d'un nou any espectacular del Barça?

Bruno Mars - The Lazy Song

Aquesta la cançó, m'encanta, però el video és genial. (per cert, el tema de no fotre res em sona)

Michel Teló - Ai Se Eu Te Pego

Aquesta ideal per aprendre portuguès, 5 frases repetides fins a la sacietat (deidcada al Carles, ja que és la que va ballar el Neymar). Hi ha versió subtitulada, quan diu "atrapo" vol dir... en fi només cal veure el gest.


Manel - El Miquel i l'Olga tornen

I finalment la que per mi és la millor del segon disc dels Manel (tot i que costa escollir, la del Soldadet és brutal també). I com deia amb Delafé, Manel és un altre grup amb discs rodons i ara treuen una edició amb els dos darrers àlbums, un regal genial per nadal. (no hi ha vídeo així que penjo directe!)

dijous 8 de desembre de 2011

Newton, capítol 2

Aquest segon capítol volia que fos ja amb contingut, vaig aprofitar que el Kedar feia entrenament el dilluns per a fer 40 minuts de tècnica, treballant especialment el running amb les puntes. Dimarts em feia la bossa, i així es va quedar, un problemilla em va fer estar de repós fins a dia d'avui. No poso el què és perquè si ho busqueu al Google semblarà que m'estic morint i em donareu el pèsam. El cas és que no he pogut agafar les Newton, o sigui que el capítol tres serà més interessant.
M'espera la bossa plena per dilluns.

Les Curses més rendibles