dimecres, 19 novembre de 2014

TRAIL solidari organitzat per ACCENTURE per a la Marató de TV3

Aquestes coses molen: un va a córrer que és el que li agrada, i a sobre, organitzadors, voluntaris i amics et donen les gràcies.
Com que ja he liat a molts amics i la info estava una mica aquí i allí, la penjo tota i a veure si més gent s'anima. Es tracta d'un TRAIL solidari organitzat per la Fundació ACCENTURE per a la Marató de TV3. Serà el proper diumenge 14 de desembre i hi ha dos recrreguts. Jo estic inscrit al de 15km, prometo ritme caribeny i com a molt intent d'"hachassu" en el darrer km, així que qualsevol companyia serà molt benvinguda. La zona de sortida és a Sant joan (Sant Cugat del Vallès), on hi ha els estudis de TVE. Per a inscriure'us envieu-me un mail/wasa/comentari aquí i us dic com, cal simplement fer una transfe de 10 euros (preu orientatiu ja que és una donació voluntària) i enviar el nom als organitzadors.
Cartell

Recorregut 15km, la part circular crec que es repeteix

Perfil 15km, hi ha una part que es repeteix


Aquí teniu tot el conjunt d'activitats que es fan, tant per nens com per grans.
 Crec que val molt la pena.

dimarts, 4 novembre de 2014

Barcelona Dragons i Rupit Taradell

Renovo pels Dragons un any més i l'endemà es publiquen les donacions que hem aconseguit durant el 2014. M'inscric a la Rupit Taradell i l'endemà cau una pluja del mil.
http://www.bcndragons.com/2014/11/sant-joan-de-deu-i-la-fundacio-pasqual.html

Si és que tot té la seva raó de ser ;-)

dilluns, 20 octubre de 2014

UT Montsant 2014



Començaré en plan crònica “tochón”…
Tot va començar fa uns 10 mesos ;-) …
Novembre 2013: Molts dragons ens apuntàvem a les diferents distàncies de l’Ultra Muntanyes Costa Daurada, pocs dies després començava el meu calvari amb les lesions, primer el piramidal i després la fascitis. Veient que no arribava ni de conya, vaig demanar a NATURETIME el canvi d’inscripció de la UTMCD a la UTMontsant, que bonament van acceptar.
Juliol 2014: Sense molta fe en la meva recuperació però amb unes ganes boges d’acompanyar a la Bea en el seu entrenament cap a la Mataró UP començo a córrer.
Setembre 2014: Tres grans notícies. L’entrenament realitzat per la Bea fa que acabi fantàsticament la Marató. Les lesions segueixen sent presents però el fet de tornar a córrer no les han empitjorat. I contacto amb la Núria Brichfeus i resulta que fa Montsant (després sabré que el Ferran i l’Eva també).
Divendres 17 de setembre 2014: Quines sensacions més estranyes. No he realitzat ni de bon tros l’entrenament adequat, molt poc volum i encara menys qualitat. Però sí molta constància, molts entrenaments especialment amb els Txistxas, kms de talkingrun, ritmes lents però anar fent, uns 50kms la setmana. Moltes ganes però molts dubtes de poder seguir el ritme de la Núria.
Dissabte 18: Dia de la cursa. “No quieres caldo, pues toma dos tazas” aquesta frase la deia al km 45 de cursa, si seguir el ritme de la Núria semblava complicat, em trobava ara acompanyat a més d’ella d’una autèntica campiona del trail, la Sandra. Però el cert és que sí volia caldo, i si eren dues tasses doncs encara millor, de fer aquella cursa sol a poder-la gaudir tan ben acompanyat bé es mereixia un esforç per part meva.
Però molt abans d’aquell km45 el meu cap m’havia fallat, cap el final de la primera pujada aquest “múscul” que tant m’ha acompanyat en tots els meus reptes em fallava una vegada més. Convençut i decebut de saber que era un tema mental, em trobava acabant la primera pujada sense poder aguantar el ritme del meu fantàstic grup (la Núria, la Sandra, el Felip i el Dani) i a més amb suor freda, malestar i fins i tot coses que no vull ni explicar. Em trobava malament, com si estigués malalt. 

 Tota la resta és història, transcriuré aquí el que vaig escriure via whatsapp a una gent que em felicitava. No es falsa modèstia quan dic que no m’agrada ser exemple d’algú que no entrena i ho fa bé. Primer per què en el meu cas generalment no es així, o m’ho curro o no tiro, i segon per què a vegades les coses surten bé però si surten malament "és muerte", com diria el meu amic Coke.
En qualsevol cas gràcies als què m’heu felicitat, una carambola m’ha dut a aquest ultra quan no tocava però en surto reforçat anímicament, no era molt agradable pensar que mai més podria fer res semblant, ara al menys sé que encara que amb la calma però sí que puc sense un desgast excessiu a nivell de lesions.
Dilluns 20: Aquesta vegada sí vull tenir el meu moment sucre. Primer de tot per l’organització, des del primer moment fins a l’últim es veu que són diferents, segueixo pensant que alguna galeta falta en els avituallaments “només aigua” però són un 10, des dels organitzadors en sí fins els metges passant pels voluntaris o els recorreguts proposats.
Evidentment la Bea, no m’agrada fer-la patir, però ho havia de fer, necessitava provar-me a prova. Gràcies per no haver-m’ho reprimit i per acompanyar-me amb els nens. Mola viure aquest món de manera familiar, els 4.
I finalment al Xavi, sé que molts vau estar atents a com anava i això que no ho havia explicat gaire, però joder, arribar a les 4 de la matinada i trobar-me un amic que no ha dormit per recollir-te i acompanyar-te a casa crec que no té preu. Hi ha qui no ho valora, però jo sí.
No m’agrada personalitzar perquè em deixo gent així que no segueixo amb la llista, però us tinc al cap.

dijous, 9 octubre de 2014

RAIDLIGHT

Hace casi un año que, junto con el Marcel, ganábamos un concurso organizado por Raidlight. Nuestro proyecto de hacer un recorrido por los Castillos Cátaros les interesó y a cambio de explicarlo nos daban material. La opinión que he dado del mismo y que he podido transmitir a través de Zona finisher ha sido totalmente libre. De hecho los de Raidlight ni siquiera me obligaban a publicarlo, tenía que hablar del recorrido y no de la ropa, lo cual es clave para tener credibilidad; lo que cuento, lo bueno y lo malo, es tal cual lo pienso.

Hago aquí un resumen del material testeado.
Chaquesta top ultralight Raidlight http://zonafinisher.com/2014/10/chaqueta-top-ultralight-de-raidlight-la-hemos-probado/
Short Raidlight trail performer http://zonafinisher.com/2014/01/pantalon-malla-raidlight-trail-permorfer-lo-hemos-probado/
Mochila Raidlight Ultra OLMO 12l http://zonafinisher.com/2013/11/mochila-raidlight-ultra-olmo-12l-la-hemos-probado/
Portabidón Raidlight 1000 http://zonafinisher.com/2013/11/portabidon-1000-de-raidlight-lo-hemos-probado/
Y todos los artículos relacionados con material Raidlight en ZonaFinisher http://zonafinisher.com/?s=raidlight

Finalmente, un enlace a lo que nosotros llamamos la Ruta de los Castillos Cataros Raidlight
 

dilluns, 8 setembre de 2014

I’m back?



Qui ho sap, recuperat no estic, pitjor de quan estava parat, tampoc.
Han estat 9 o 10 mesos agònics, tenir una lesió que ha deixat sense esport a tanta gent no és gens agradable. Fer fins a 30 sessions de rehabilitació amb progressions molt minses desespera a qualsevol. I si a tot això li sumo que des que va començar tot m’he engreixat 7 o 8 kilos, fa que el sol fet de veure la llum, per lluny que estigui, em doni forces per tornar, sigui com sigui.
I aquest “sigui com sigui” es tradueix en dolors puntuals a la planta del peu dret i una mica més aguts al piramidal esquerre. Res greu, res que em faci plantejar tornar a parar, i més després de veure el resultat de 8 mesos en el “dic sec”. El peatge és car: petits dolors, res de vambes voladores, ni minimalistes i sobretot oblidar-me de ritmes ràpids. Però el benefici és alt, torno a córrer per la muntanya, torno a estar a la natura i torno a estar amb els meus fent esport.
Suposo que una bona manera d'acabar aquesta etapa negativa és també donant les gràcies a tots aquells que m'heu preguntat què tal. No sempre era agradable contestar però sempre ho era que ho preguntéssiu, i més en una època en què les amistats van tan cares.

divendres, 18 juliol de 2014

Persones


Sóc tan pesat amb Cavalls 2012, però hi torno. Aquell dia vaig conèixer dues persones, una parella de la nostra edat, que s’havien casat quasi el a la vegada que nosaltres i que per més inri tenien el mateix nivell esportiu. El destí era fer-nos amics i així va ser.
Però el destí tenia preparada una sorpresa, i és que la Núria i el Raül tot just estaven en pretemporada de les següents dues o tres temporades. Des d’aleshores la seva evolució ha estat brutal: La Núria no para de fer podis en trail, sigui quina sigui la distància, com diu la Bea se li ha posat un cos d’atleta total, i el Raül no es cansa, res l’atura davant el què en teoria havia de ser un objectiu comú, l’UTMB2014. Molta sort!!!

Aquest passat cap de setmana, mentre jo provava de córrer 4km i encara amb dolor, el Raül feia una competició de 33 hores.
Felicitats família, sou un exemple a seguir, però mireu enrere que la Bea i jo tard o d’hora arribarem.

dimecres, 9 juliol de 2014

Triatló de Banyoles 2014 per Relleus, amb el Rafa i el Toni

L’important és passar-s’ho bé no? I jo per passar-m’ho bé necessito: un entorn immillorable, uns bons companys “de batalla” i estar mínimament entrenat. Com que tot això ho tenia, no va ser un problema fer la modalitat que menys m’agrada i que pitjor se’m dóna, la natació.
Dels dos equips la Júlia i jo fèiem la natació, així que xino xano i amb els nostres neoprens vam anar cap el punt de sortida (érem quasi els únics pitufis que anàvem amb neorpè). Va ser una natació llarga, dels 1.100 enunciats van passar a ser 1.500, però entre la qualitat de l’aigua, els carrils i que la gent de seguida troba el seu lloc, nedar a Banyoles és sempre un plaer. Un plaer que va començar com sempre una mica alt de pulsacions i amb pressió al pit i que no s’acaba mai, però un plaer al cap i a la fi. La falta de referència em va fer portar un ritme per mi bo, però sense incentius a accelerar, primer quasi no veia la bolla i després impossible detectar el punt exacte de la sortida, no sabia si me’n quedaven 100 o 300.
Transició molt llarga (300 metres o més) i li dono la goma rosa al Rafa. Em costa molts minuts recuperar-me, tant a nivell muscular com d’aire i això m’agrada, vol dir que ho he donat tot. La Júlia arriba poc després per donar-li el relleu a la Bea, mentre jo allibero a la Lídia de les seves tasques de cangur jiji.
Les dades són les següents: no tenim parcials exactes però calculant el dels meus companys i els totals em surten 27 minuts per fer els 1500 de natació + els 300 i pico de transició, que per ser jo, és més que correcte.
Quan arriba el Rafa li toca el torn al Toni que “cual caballo desbordado” surt a fer els seus 7kms al voltant del llac. Per la seva banda la Bea dóna el relleu a la Manu, que també fa un molt bon parcial de running.
De 182 acabats (el primer amb 1.06.55)
74 DRAGONS TULLIDUS 1.27.36

dimecres, 2 juliol de 2014

Salomon a La Roca Village

En Kilian Jornet donant suport a la Emily Forsberg a la Skyrunning World Championships 2014 Chamonix-Mont Blanc per mi que hi ha alguna cosa entre ells ;-)
Salomon mola, d'això no hi ha cap dubte, Mola el seu producte i mola el seu marketing. La suma de les dues coses és que com s'acostuma a dir "lo bo s'ha de pagar" així que moltes vegades els preus són força alts (suposo que hem de pagar al Kilian i el conjunt de reporters que hi ha darrera, tots fantàstics per cert).
La solució d'això és buscar ofertes per internet o, gran noticia, que Salomon obri botiga a La Roca Village. No cal dir que, com acostuma a passar en aquest centre, caldrà rebuscar entre molta merda per trobar coses bones, però segur que valdrà la pena, i és que Salomon mola.
En aquest línea, us recomano el darrer (o darrers) vídeos que ha penjat el Jordi Saragossa al seu Facebook https://www.facebook.com/jordisaragossa.

dijous, 19 juny de 2014

The Family Run 2014, tercera cursa del Guillem

Després de les dues duatlons dels Dragons Kids arribava la tercera competi pel Guillem, tot i que a efectes pràctics era la primera seria.
La Family run és una cursa fantàstica que espero es pugui consolidar en les properes edicions. Es tracta de poder córrer, literalment, en família. Primer tots els pares fan un 5mil, després, per categories van sortint els nens que fan des de 2kms els més grans fins a mig els més petits, i finalment mig km extra tots dos junts.
Un grup d’amic ens hi vam presentar, el Josep amb la seva filla, el Capi i l'Arnau, la Vera i el Ronan amb els seus i nosaltres amb el Guillem. Mola veure com gaudeixen, des dels “entrenaments previs” (o el que és el mateix tenir una excusa perquè corrin quan es té pressa), fins a la cursa en sí, passant per la preparació del material.
No us enganyaré, alguns dubtes tenia amb el Guillem, però des de fa setmanes la seva actitud és molt positiva així que aniria bé! I així va ser, fins al punt que acostant-nos a la línia de sortida em diu, “papà, no m’acompanyis, vull anar sol”, evidentment a l’hora de la veritat i envoltat de nens tan alts em buscava amb la mirada com dient “no m’abandonis eh!” I és que la diferència d’edats i mides era substancial, a ell li tocava categoria 4 a 6 anys, però amb els seus 3 anys llargs se’l veia petit petit.

Per endavant 1km 100 però moltes ganes, en el vídeo em fa gràcia la mirada de nervis i concentració.
Tret de sortida i entre tanta torre el veig un pèl desorientat així que l’agafo i endavant, però de seguida el deixo sol i córrer per lliure, a ràfegues, amb cara de cansament, però anar fent.
Als 500 metres arribem a la Bea, el pobre està desorientat perquè no la veu però de seguida la localitzem i a pels següents 600, a mig recorregut descobreix per primera vegada el què és el flato, així que redueix el ritme i arriba a un acord amb la Bea “ara paro de córrer però a la línia de meta hi torno, Vale?”


 
I així és com creuen la meta els tres, la Bea, el Guillem i el Vic, que s’apunta per a fer els darrers metres. A mi, evidentment se’m cau la baba. Més enllà de fer-ho bé o malament, hem aconseguit que els nostres fills tinguin passió per l’esport, i axò m’omple, perquè l’esport és un món ple de gent maca.


Adjunto els resultats, posició 40 de gairebé 100, o sigui de la meitat cap endavant, com ha de ser ;-)
Per cert, el Capi i l'Arnau 5ens

I després a tope als inflables amb el Yann i el Mat

dilluns, 2 juny de 2014

Futur


Tot fa pensar que el Víctor, tot i no tenir el cos del Kilian, serà el crack de la família a nivell esportiu, està fort, és decidit i és hàbil. És probable. 
 
El Guillem és tímid, nyiclis i de moment es defensa però no és pioner en quant a activitats físiques. Jo segueixo pensant que ens sorprendrà, té dues coses molt importants a nivell esportiu: il·lusió i constància. No ha plorat mai quan ha caigut de la bici, ni tan sols s’ha espantat... perdó sí s’ha espantat, però no ha dubtat en tornar-la a agafar i seguir. Té aquella por justa per ser prudent però a la vegada aquella convicció per perseverar.
 
 
Ja veurem com evolucionen els dos i en especial quin cor tenen, jo mateix sóc un exemple de cos poc dotat, tècnica mediocre però un cor que ho aguanta tot. Sempre he dit quan veig tots els cossos estilitzats al meu voltant, gent que corre amb un estil impecable, que només un cor com el meu em permet quedar per davant d’ells (i és un múscul que no es veu).
 
Il·lusió, constància, tenacitat i capacitats físiques, el coctail perfecte.

I pel què fa al meu futur, segueixo lluitant contra les lesions, entre el piramidal i la fascitis pràcticament no corro des d’abans de Nadal, i la veritat és que començo a perdre la paciència.

Les Curses més rendibles