dimecres, 10 desembre de 2014

Nou Projecte, necessito un parell o tres de runners, algú s'apunta?

Aquest vídeo m'ha despertat una idea que fa temps que tinc en ment, si algú el vol realitzar amb mi que m'escrigui. De moment prefereixo no dir res més.

Per cert, què passa amb Salomon que fa temps que no penja res al seu canal de youtube?

dimecres, 26 novembre de 2014

Ultratrail collserola La Popular, Rupit Taradell i una mica de UTM


Com marquen els canons, després de 8 mesos d’inactivitat feia un ultra, i en les dues darreres setmanes una marató i una mitja. Potser ho hauria d’haver fet al revés ;-)

El cert és que, tot i la paradoxa, penso que no ha estat tant malament. El que més m’ha costat és agafar velocitat i per tant començar per una cursa més lenta i acabar pels 23 km del passat divendres, el 95% dels quals corrent, tampoc ha estat tan irracional com sembla.

Què dir de la Rupit Taradell? Marató exigent però ràpida, organitzada per i per a gent maca i sobretot amb avituallaments de luxe. Si voleu conèixer la zona i veure grans paisatges, diferents tipologies de vegetació, pistes i corriols, feu-la. Si sumat a això teniu la sort de tenir bon temps i compartir-la amb amics, doncs encara millor.

Particularment vam fer una cursa de menys a més, primer els 12 tots junts petant la xerrada i després quan ja érem 6 i després 4 a un ritme més rapidet, acompanyat un any més pel Mikel i per primera vegada amb la Núria i el Raül (que aprofitava el seu millor nivell per gaudir de tots i cadascun dels avituallaments, inclòs del Iogurt ;-) ). Bones sensacions, aquella curiosa virtut que té el cos humà d’anar petat als entrenaments i bé en cursa.

La Popular de l’Ultra de Collserola (23km) va ser diferent. La feia gràcies a l’Álvaro i acompanyat del Toni (la qual cosa sempre està bé). No sabíem si sortir ràpid o no, i vam decidir que ho decidiríem en cursa. Després de sortir tranquils i enrere, ens vam anar animant per una zona semiconeguda i plena de corriols que ens van fer anar prement l’accelerador. La distància i el perfil del recorregut fa que es corri quasi tota l’estona, i així ho vam fer. Conclusió es fan més de 1.100 metres positius, però com que són pujades curtes doncs et forces a córrer, divertit per una Mitja, duríssim per curses més llargues (després he sabut que curiosament quasi tot el desnivell es fa a la Mitja perquè en els altres 22km només es fan 500 metres més i en els altres 60 per la Ultra 1500).

Resultats
 

Ultra Montsant
37 de 243
Pau Cortadas Guasch
19.00.05
http://utmontsant.livetrail.net/coureur.php
http://utmontsant.livetrail.net/lstPartants.php
 
Rupit Taradell
46 de 996
PAU
CORTADAS GUASCH
05:39:38
http://www.runedia.com/sc/php/resultados.php?cid=211&sid=A&pag=1
http://www.runedia.com/sc/php/sc.php?cid=211&dorsal=445

Popular Collserola
37 de 434 acabats           
Alvaro Del Río Vega (el meu patrocinador en aquesta cursa ;-) )
2:15:56                
BCN Dragons
http://utcollserola.com/inici/resultats/resultats-la-popular-2014/

dimecres, 19 novembre de 2014

TRAIL solidari organitzat per ACCENTURE per a la Marató de TV3

Aquestes coses molen: un va a córrer que és el que li agrada, i a sobre, organitzadors, voluntaris i amics et donen les gràcies.
Com que ja he liat a molts amics i la info estava una mica aquí i allí, la penjo tota i a veure si més gent s'anima. Es tracta d'un TRAIL solidari organitzat per la Fundació ACCENTURE per a la Marató de TV3. Serà el proper diumenge 14 de desembre i hi ha dos recrreguts. Jo estic inscrit al de 15km, prometo ritme caribeny i com a molt intent d'"hachassu" en el darrer km, així que qualsevol companyia serà molt benvinguda. La zona de sortida és a Sant joan (Sant Cugat del Vallès), on hi ha els estudis de TVE. Per a inscriure'us envieu-me un mail/wasa/comentari aquí i us dic com, cal simplement fer una transfe de 10 euros (preu orientatiu ja que és una donació voluntària) i enviar el nom als organitzadors.



Recorregut 15km, la part circular crec que es repeteix

Perfil 15km, hi ha una part que es repeteix


Aquí teniu tot el conjunt d'activitats que es fan, tant per nens com per grans.
 Crec que val molt la pena.

dimarts, 4 novembre de 2014

Barcelona Dragons i Rupit Taradell

Renovo pels Dragons un any més i l'endemà es publiquen les donacions que hem aconseguit durant el 2014. M'inscric a la Rupit Taradell i l'endemà cau una pluja del mil.
http://www.bcndragons.com/2014/11/sant-joan-de-deu-i-la-fundacio-pasqual.html

Si és que tot té la seva raó de ser ;-)

dilluns, 20 octubre de 2014

UT Montsant 2014



Començaré en plan crònica “tochón”…
Tot va començar fa uns 10 mesos ;-) …
Novembre 2013: Molts dragons ens apuntàvem a les diferents distàncies de l’Ultra Muntanyes Costa Daurada, pocs dies després començava el meu calvari amb les lesions, primer el piramidal i després la fascitis. Veient que no arribava ni de conya, vaig demanar a NATURETIME el canvi d’inscripció de la UTMCD a la UTMontsant, que bonament van acceptar.
Juliol 2014: Sense molta fe en la meva recuperació però amb unes ganes boges d’acompanyar a la Bea en el seu entrenament cap a la Mataró UP començo a córrer.
Setembre 2014: Tres grans notícies. L’entrenament realitzat per la Bea fa que acabi fantàsticament la Marató. Les lesions segueixen sent presents però el fet de tornar a córrer no les han empitjorat. I contacto amb la Núria Brichfeus i resulta que fa Montsant (després sabré que el Ferran i l’Eva també).
Divendres 17 de setembre 2014: Quines sensacions més estranyes. No he realitzat ni de bon tros l’entrenament adequat, molt poc volum i encara menys qualitat. Però sí molta constància, molts entrenaments especialment amb els Txistxas, kms de talkingrun, ritmes lents però anar fent, uns 50kms la setmana. Moltes ganes però molts dubtes de poder seguir el ritme de la Núria.
Dissabte 18: Dia de la cursa. “No quieres caldo, pues toma dos tazas” aquesta frase la deia al km 45 de cursa, si seguir el ritme de la Núria semblava complicat, em trobava ara acompanyat a més d’ella d’una autèntica campiona del trail, la Sandra. Però el cert és que sí volia caldo, i si eren dues tasses doncs encara millor, de fer aquella cursa sol a poder-la gaudir tan ben acompanyat bé es mereixia un esforç per part meva.
Però molt abans d’aquell km45 el meu cap m’havia fallat, cap el final de la primera pujada aquest “múscul” que tant m’ha acompanyat en tots els meus reptes em fallava una vegada més. Convençut i decebut de saber que era un tema mental, em trobava acabant la primera pujada sense poder aguantar el ritme del meu fantàstic grup (la Núria, la Sandra, el Felip i el Dani) i a més amb suor freda, malestar i fins i tot coses que no vull ni explicar. Em trobava malament, com si estigués malalt. 

 Tota la resta és història, transcriuré aquí el que vaig escriure via whatsapp a una gent que em felicitava. No es falsa modèstia quan dic que no m’agrada ser exemple d’algú que no entrena i ho fa bé. Primer per què en el meu cas generalment no es així, o m’ho curro o no tiro, i segon per què a vegades les coses surten bé però si surten malament "és muerte", com diria el meu amic Coke.
En qualsevol cas gràcies als què m’heu felicitat, una carambola m’ha dut a aquest ultra quan no tocava però en surto reforçat anímicament, no era molt agradable pensar que mai més podria fer res semblant, ara al menys sé que encara que amb la calma però sí que puc sense un desgast excessiu a nivell de lesions.
Dilluns 20: Aquesta vegada sí vull tenir el meu moment sucre. Primer de tot per l’organització, des del primer moment fins a l’últim es veu que són diferents, segueixo pensant que alguna galeta falta en els avituallaments “només aigua” però són un 10, des dels organitzadors en sí fins els metges passant pels voluntaris o els recorreguts proposats.
Evidentment la Bea, no m’agrada fer-la patir, però ho havia de fer, necessitava provar-me a prova. Gràcies per no haver-m’ho reprimit i per acompanyar-me amb els nens. Mola viure aquest món de manera familiar, els 4.
I finalment al Xavi, sé que molts vau estar atents a com anava i això que no ho havia explicat gaire, però joder, arribar a les 4 de la matinada i trobar-me un amic que no ha dormit per recollir-te i acompanyar-te a casa crec que no té preu. Hi ha qui no ho valora, però jo sí.
No m’agrada personalitzar perquè em deixo gent així que no segueixo amb la llista, però us tinc al cap.

dijous, 9 octubre de 2014

RAIDLIGHT

Hace casi un año que, junto con el Marcel, ganábamos un concurso organizado por Raidlight. Nuestro proyecto de hacer un recorrido por los Castillos Cátaros les interesó y a cambio de explicarlo nos daban material. La opinión que he dado del mismo y que he podido transmitir a través de Zona finisher ha sido totalmente libre. De hecho los de Raidlight ni siquiera me obligaban a publicarlo, tenía que hablar del recorrido y no de la ropa, lo cual es clave para tener credibilidad; lo que cuento, lo bueno y lo malo, es tal cual lo pienso.

Hago aquí un resumen del material testeado.
Chaquesta top ultralight Raidlight http://zonafinisher.com/2014/10/chaqueta-top-ultralight-de-raidlight-la-hemos-probado/
Short Raidlight trail performer http://zonafinisher.com/2014/01/pantalon-malla-raidlight-trail-permorfer-lo-hemos-probado/
Mochila Raidlight Ultra OLMO 12l http://zonafinisher.com/2013/11/mochila-raidlight-ultra-olmo-12l-la-hemos-probado/
Portabidón Raidlight 1000 http://zonafinisher.com/2013/11/portabidon-1000-de-raidlight-lo-hemos-probado/
Y todos los artículos relacionados con material Raidlight en ZonaFinisher http://zonafinisher.com/?s=raidlight

Finalmente, un enlace a lo que nosotros llamamos la Ruta de los Castillos Cataros Raidlight
 

dilluns, 8 setembre de 2014

I’m back?



Qui ho sap, recuperat no estic, pitjor de quan estava parat, tampoc.
Han estat 9 o 10 mesos agònics, tenir una lesió que ha deixat sense esport a tanta gent no és gens agradable. Fer fins a 30 sessions de rehabilitació amb progressions molt minses desespera a qualsevol. I si a tot això li sumo que des que va començar tot m’he engreixat 7 o 8 kilos, fa que el sol fet de veure la llum, per lluny que estigui, em doni forces per tornar, sigui com sigui.
I aquest “sigui com sigui” es tradueix en dolors puntuals a la planta del peu dret i una mica més aguts al piramidal esquerre. Res greu, res que em faci plantejar tornar a parar, i més després de veure el resultat de 8 mesos en el “dic sec”. El peatge és car: petits dolors, res de vambes voladores, ni minimalistes i sobretot oblidar-me de ritmes ràpids. Però el benefici és alt, torno a córrer per la muntanya, torno a estar a la natura i torno a estar amb els meus fent esport.
Suposo que una bona manera d'acabar aquesta etapa negativa és també donant les gràcies a tots aquells que m'heu preguntat què tal. No sempre era agradable contestar però sempre ho era que ho preguntéssiu, i més en una època en què les amistats van tan cares.

divendres, 18 juliol de 2014

Persones


Sóc tan pesat amb Cavalls 2012, però hi torno. Aquell dia vaig conèixer dues persones, una parella de la nostra edat, que s’havien casat quasi el a la vegada que nosaltres i que per més inri tenien el mateix nivell esportiu. El destí era fer-nos amics i així va ser.
Però el destí tenia preparada una sorpresa, i és que la Núria i el Raül tot just estaven en pretemporada de les següents dues o tres temporades. Des d’aleshores la seva evolució ha estat brutal: La Núria no para de fer podis en trail, sigui quina sigui la distància, com diu la Bea se li ha posat un cos d’atleta total, i el Raül no es cansa, res l’atura davant el què en teoria havia de ser un objectiu comú, l’UTMB2014. Molta sort!!!

Aquest passat cap de setmana, mentre jo provava de córrer 4km i encara amb dolor, el Raül feia una competició de 33 hores.
Felicitats família, sou un exemple a seguir, però mireu enrere que la Bea i jo tard o d’hora arribarem.

dimecres, 9 juliol de 2014

Triatló de Banyoles 2014 per Relleus, amb el Rafa i el Toni

L’important és passar-s’ho bé no? I jo per passar-m’ho bé necessito: un entorn immillorable, uns bons companys “de batalla” i estar mínimament entrenat. Com que tot això ho tenia, no va ser un problema fer la modalitat que menys m’agrada i que pitjor se’m dóna, la natació.
Dels dos equips la Júlia i jo fèiem la natació, així que xino xano i amb els nostres neoprens vam anar cap el punt de sortida (érem quasi els únics pitufis que anàvem amb neorpè). Va ser una natació llarga, dels 1.100 enunciats van passar a ser 1.500, però entre la qualitat de l’aigua, els carrils i que la gent de seguida troba el seu lloc, nedar a Banyoles és sempre un plaer. Un plaer que va començar com sempre una mica alt de pulsacions i amb pressió al pit i que no s’acaba mai, però un plaer al cap i a la fi. La falta de referència em va fer portar un ritme per mi bo, però sense incentius a accelerar, primer quasi no veia la bolla i després impossible detectar el punt exacte de la sortida, no sabia si me’n quedaven 100 o 300.
Transició molt llarga (300 metres o més) i li dono la goma rosa al Rafa. Em costa molts minuts recuperar-me, tant a nivell muscular com d’aire i això m’agrada, vol dir que ho he donat tot. La Júlia arriba poc després per donar-li el relleu a la Bea, mentre jo allibero a la Lídia de les seves tasques de cangur jiji.
Les dades són les següents: no tenim parcials exactes però calculant el dels meus companys i els totals em surten 27 minuts per fer els 1500 de natació + els 300 i pico de transició, que per ser jo, és més que correcte.
Quan arriba el Rafa li toca el torn al Toni que “cual caballo desbordado” surt a fer els seus 7kms al voltant del llac. Per la seva banda la Bea dóna el relleu a la Manu, que també fa un molt bon parcial de running.
De 182 acabats (el primer amb 1.06.55)
74 DRAGONS TULLIDUS 1.27.36

dimecres, 2 juliol de 2014

Salomon a La Roca Village

En Kilian Jornet donant suport a la Emily Forsberg a la Skyrunning World Championships 2014 Chamonix-Mont Blanc per mi que hi ha alguna cosa entre ells ;-)
Salomon mola, d'això no hi ha cap dubte, Mola el seu producte i mola el seu marketing. La suma de les dues coses és que com s'acostuma a dir "lo bo s'ha de pagar" així que moltes vegades els preus són força alts (suposo que hem de pagar al Kilian i el conjunt de reporters que hi ha darrera, tots fantàstics per cert).
La solució d'això és buscar ofertes per internet o, gran noticia, que Salomon obri botiga a La Roca Village. No cal dir que, com acostuma a passar en aquest centre, caldrà rebuscar entre molta merda per trobar coses bones, però segur que valdrà la pena, i és que Salomon mola.
En aquest línea, us recomano el darrer (o darrers) vídeos que ha penjat el Jordi Saragossa al seu Facebook https://www.facebook.com/jordisaragossa.

Les Curses més rendibles